ESPANYA I EL FRANQUISME

Si res no ho impedeix, Francisco Franco deixarà la Vall de los Caídos (foto), on es troba enterrat des de fa quasi 44 anys. El president del govern en funcions, el socialista Pedro Sánchez, intentarà d’aquesta manera (no crec que ho aconsegueixi) apaivagar el soroll arran de la sentència dels líders independentistes empresonats, sense que això vulgui dir que l’acció del secretari general del PSOE no hagi estat sincera, doncs ja fa més d’un any que la va prendre (una altra cosa és la coincidència de la data).

Tanmateix, encara que Franco desaparegui del seu mausoleu (algú es pot imaginar que Alemanya en tingués un per a Adolf Hitler i Itàlia un altre per a Benito Mussolini ?), molts carrers i places d’Espanya seguiran portant el seu nom, persistiran alguns monuments, com a la ciutat catalana de Tortosa, dedicats a la seva memòria i continuaran molts cadàvers de republicans desapareguts en qualsevol cuneta de l’estat, sense oblidar el tuf franquista d’alguns estaments espanyols com els de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Militar, una important part de la política o el de la Justícia, tenint també en compte que la monarquia no deixa de ser-ne una herència.   

IMAGINI UNA SITUACIÓ SR. ICETA

Sr. Miquel Iceta, vostè que cada vegada sembla adoptar actituds més espanyolistes, que el seu PSC cada cop és menys independent del PSOE de Pedro Sánchez o que encara no s’ha dignat a visitar cap dels presos independentistes, com si han fet els seus companys de partit José Montilla, Antonio Balmón, Antoni Poveda o Jaume Collboni, li posaria la següent hipòtesi:

En les pròximes eleccions generals del 10 de novembre, molts dels votants d’esquerra, esgotats, decebuts i fastiguejats, decideixen abstenir-se i la dreta formada per PP, C’s i Vox suma per governar. Posteriorment, el líder popular Pablo Casado, investit com a nou president del govern, pressionat per l’extrema dreta de Vox, decideix imposar unes mesures contra el col·lectiu LGTBI, al qual vostè pertany en la seva condició d’homosexual declarat.

Alguns activistes del col·lectiu, així com també ciutadans heterosexuals compromesos amb la causa, protesten, es manifesten i, en un moment donat, fins i tot fan algun moviment que es troba fora de la llei (una llei injusta en aquest cas), per la qual cosa són empresonats de manera preventiva durant dos anys i jutjats per rebel·lió.

Què faria vostè Sr. Iceta ?

ETS POBRE ? DONCS NO TENS DRET A TENIR COTXE

Hi ha massa contaminació a Barcelona i a altres grans ciutats ? és evident que si. S’ha de solucionar aquesta problemàtica ? sense cap mena de dubte.

Tanmateix, la solució que ha trobat l’Ajuntament de Barcelona, que, no ho oblidem, segueix tenint com a alcaldessa Ada Colau, almenys fa uns anys, representant de l’esquerra més radical, em sembla molt classista i injusta: treure de la circulació els vehicles més antics.

Què significa aquesta mesura ? Si tens suficients diners, podràs prescindir del teu cotxe vell i comprar-ne un de nou, però si no disposes de prou liquiditat, et quedaràs amb un pam de nas. Crec que estarem d’acord que es tracta d’una situació escassament equitativa i més venint d’un govern progressista i d’esquerres.

Què s’hauria de fer per evitar aquesta injustícia ? El consistori barceloní compta amb tècnics i tècniques molt ben remunerats per cercar altres solucions, però jo en comentaria algunes: dividir les jornades en vehicles amb matrícules senars i pars, que els estudiants estiguin obligats a anar als seus centres educatius caminant, amb bicicleta, transport públic o autocar escolar, o construir pàrquings gratuïts als afores de la ciutat.

A la foto, una Barcelona sota els efectes de la contaminació.