ÉS JOSÉ MARÍA AZNAR L’ARQUITECTE DEL CAS BÁRCENAS ?

Quan el diari El País, una mitjà de comunicació de caràcter progressista i proper al PSOE, va publicar els papers comprometedors de Luis Bárcenas sobre l’actual cúpula del PP, no em va semblar ni estrany ni tampoc sorprenent, tot el contrari de quan ho va fer El Mundo del Siglo XXI, diari conservador i d’ideologia semblant a la que exerceix el PP.

No obstant, la sorpresa sembla que a poc a poc es va esvaint i el tema va prenent, aparentment, certa lògica: fa unes setmanes, en un programa de televisió, José María Aznar (foto) va criticar Mariano Rajoy, l’actual president del govern, mentre Bárcenas pot curiosament haver salvat l’expresident de cobrar sous il·legals. També es coneixen les bones relacions del polític castellà amb el periodista Pedro J. Ramírez, director d’El Mundo, i Esperanza Aguirre, que sembla eufòrica una vegada s’ha destapat l’escàndol.

Per tant, aquelles persones d’esquerres i/o d’idees nacionalistes, sobiranistes o independentistes que estan mostrant certa esperança amb una possible dimissió de Rajoy i els seus més estrets col·laboradors, potser haurien de mantenir certa prudència. 

ON ESTÀ L’AUSTERITAT AL GOVERN CATALÀ ?

Les retallades efectuades pel govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Artur Mas, han estat innumerables, les quals semblen haver-se paralitzat una mica gràcies al fet que Oriol Junqueras, màxim mandatari d’ERC i principal suport de CIU al Parlament, ha aconseguit aturar-ne alguna. Malgrat les tissorades, moltes d’elles en llocs tan sensibles com la Sanitat  o l’Educació, alguns membres del govern català, el mateix president i la consellera Irene Rigau (foto), sembla que no s’apliquen a ells mateixos massa mesures d’austeritat.

D’una banda, Mas ha viatjat al Brasil, acompanyat del conseller d’Empresa Felip Puig, el mateix que encara, almenys públicament, no ha demanat cap tipus de disculpes a Ester Quintana i altres persones afectades per les pilotes de goma llançades pels Mossos d’Esquadra. El president hi ha anat per entrevistar-se amb polítics i homes de negocis brasilers, en un intent de procurar-se inversions del país sud-americà, una de les nacions emergents, per a Catalunya. Mas podria segurament haver fet ús de les noves tecnologies, com les videoconferències, però ha preferit viatjar al llunyà país, on a més s’hi ha estat un munt de dies.

D’altra banda, Rigau, titular d’Educació, ha contractat un jove de 24 anys, sense cap experiència, com a assessor, amb un sou que moltes persones amb més bagatge laboral anhelarien. La conselleria que encapçala la militant convergent ha efectuat durant els últims anys tremendes i tristes retallades, fins el punt que no es substitueixen mestres quan el titular emmalalteix, s’ha elevat considerablement la ràtio per aules, s’han rebaixat o eliminat beques de menjador o fins i tot s’ha estalviat en coses com el material escolar i el paper higiènic.

LA GENT QUE VA ALS CONCERTS A XERRAR I FER-SE FOTOS

Vaig deixar d’anar als concerts que any rere any se celebren davant l’antiga Fàbrica Damm, en el marc del festival BAM de les festes de la Mercè, perquè en una actuació del grup escocès Belle & Sebastian, la gent  no em va permetre gaudir de l’espectacle, doncs no parava de xerrar i fer-se fotos amb el mòbil.

Pensava que com els concerts de la Damm són gratuïts, la gent hi anava a passar l’estona, però, pel que he pogut escoltar i llegir, sembla que aquest absurd, lamentable i ridícul costum de petar la xerrada també hi té lloc als espectacles de pagament, malgrat que jo, en aquest cas, afortunadament no hi tingut cap experiència, si en canvi en el tema de les fotos, que evidentment no és tan molest.

El passat diumenge, en un article escrit per Jordi Bianciotto a les pàgines del Periódico de Catalunya, el crític comentava que durant les actuacions del festival Cruïlla de Barcelona, portat a terme el passat cap de setmana al Fòrum, els assistents xerraven i xerraven sense parar, aparentment sense que els importés el més mínim allò que tenia lloc dalt de l’escenari. Fins i tot, sembla ser que el cantant canadenc Rufus Wainwright va haver de cridar l’atenció al públic, encara que, aparentment, les paraules de l’artista de Mont-real de poc van servir.

Per què aquestes persones van a concerts si no els hi importa la música en absolut ? Per quina raó es gasten una important quantitat d’euros per assistir-hi si no hi mostren cap interès ? L’única resposta que tinc, per ridícula que sigui, és que ho fan per explicar a familiars, amics i coneguts que hi han estat presents.      

OBSESSIÓ PELS PIRINEUS



Catalunya té set milions d’habitants i la majoria d’ells viuen a la zona litoral o prelitoral, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Pel contrari, les comarques pirinenques són les menys poblades del nostre país.

No obstant, els homes del temps de TV3, amb el popular Tomàs Molina (foto) al capdavant, semblen estar obsessionats amb els Pirineus, fins el punt que moltes vegades compten amb força més protagonisme que comarques densament poblades com Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Vallès Occidental o Vallès Oriental, entre d’altres. Així mateix, rarament ens deixen d’ensenyar dia rere dia la camera instal·lada a l’estació hivernal de Baqueira Beret, on probablement hi habiten més ossos i isards que no pas persones.

És cert que la meteorologia d’una zona costera, excepte quan hi té lloc una llevantada, es força monòtona i avorrida, mentre que, en canvi, la climatologia a les àrees muntanyenques és canviant i fascinant. Tanmateix, a TV3 haurien de recordar que representen una televisió pública i que la informació preval per sobre de l’espectacle.