Soc una persona que reciclo des de fa molts
anys, que tan sols engega l’aire condicionat quan és molt necessari, que
normalment només agafa el cotxe els diumenges i per sortir de Barcelona, que
estima el medi ambient i el visita amb respecte i molt de compte cada cap de
setmana i que en ocasions, encara que moltes vegades la memòria enganya, també
pensa que les temperatures són, en algunes fases de l’any, més altes que del
que ho eren fa uns 40 anys.
Una vegada deixades les coses clares, vull
comentar, d’una banda, que mai m’han agradat els catastrofistes, aquells personatges
que auguraven la fi del món en una data concreta, que asseguraven que als
llindars de l’any 2000 la Terra seria pràcticament inhabitable o que els
extraterrestres ens envairien. Persones que em van amargar part de la infància
i l’adolescència i per aquest motiu no suporto aquests nous gurus que realitzen
ara terribles profecies referents al canvi climàtic.
D’altra banda, ens estem sortint una mica de
polleguera amb el problema climàtic, doncs si arriba una onada de calor (a
l’estiu sempre n’han hagut), plou torrencialment o hi té lloc alguna catàstrofe
natural, que per desgràcia la història compta amb molts exemples des de fa un
munt de segles, sempre són atribuïts com a símptomes de les variacions
climàtiques.
Últimament sembla que ha sortit, en època de
les fake news, una imatge falsa per exemplificar la crisi climàtica, fet que,
particularment, em porta a pensar que algunes de les fotos de despreniments
d’icebergs, tan populars els darrers temps, poden estar igualment trucades i allunyades
de la realitat. S’hauria d’anar en compte amb la manera com s’administra aquest
tema tan sensible.
