Vaig deixar d’anar als concerts que any rere any se celebren davant l’antiga Fàbrica Damm, en el marc del festival BAM de les festes de la Mercè, perquè en una actuació del grup escocès Belle & Sebastian, la gent no em va permetre gaudir de l’espectacle, doncs no parava de xerrar i fer-se fotos amb el mòbil.
Pensava que com els concerts de la Damm són gratuïts, la gent hi anava a passar l’estona, però, pel que he pogut escoltar i llegir, sembla que aquest absurd, lamentable i ridícul costum de petar la xerrada també hi té lloc als espectacles de pagament, malgrat que jo, en aquest cas, afortunadament no hi tingut cap experiència, si en canvi en el tema de les fotos, que evidentment no és tan molest.
El passat diumenge, en un article escrit per Jordi Bianciotto a les pàgines del Periódico de Catalunya, el crític comentava que durant les actuacions del festival Cruïlla de Barcelona, portat a terme el passat cap de setmana al Fòrum, els assistents xerraven i xerraven sense parar, aparentment sense que els importés el més mínim allò que tenia lloc dalt de l’escenari. Fins i tot, sembla ser que el cantant canadenc Rufus Wainwright va haver de cridar l’atenció al públic, encara que, aparentment, les paraules de l’artista de Mont-real de poc van servir.
Per què aquestes persones van a concerts si no els hi importa la música en absolut ? Per quina raó es gasten una important quantitat d’euros per assistir-hi si no hi mostren cap interès ? L’única resposta que tinc, per ridícula que sigui, és que ho fan per explicar a familiars, amics i coneguts que hi han estat presents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario