Narcís Serra acaba de ser imputat pel cas de Catalunya Caixa, debut a la gestió efectuada a l’entitat bancària quan ell en va ser el president.
Serra, militant socialista, va ser elegit el primer alcalde de Barcelona després de la reinstauració de la democràcia a l’estat espanyol. Va ser ell qui va iniciar la carrera per demanar els jocs olímpics de 1992, però, arran de la victòria del PSOE de Felipe González a les eleccions generals espanyoles de 1982, va acceptar la proposta del polític andalús de convertir-se en ministre de Defensa, malgrat que s’havia lliurat de realitzar el servei militar per problemes oculars.
Pel que fa a l’alcaldia de Barcelona, Serra va ser substituït per Pasqual Maragall, el qual va situar l’objectiu dels jocs com a primordial en les seves primeres legislatures. El COI va atorgar l’esdeveniment a la capital catalana, l’organització va suposar un enorme èxit, la Ciutat Comtal, que es va obrir de forma massiva al turisme, es va transformar dràsticament i Maragall es va convertir en un autèntic heroi.
Mentrestant, Serra, que va arribar a ser vicepresident del govern espanyol després de la dimissió d’Alfonso Guerra, va tenir més aviat un paper gris en el món de la política i fins i tot polèmic quan Espanya va decidir, en un període en què el polític català era encara el titular de la cartera de Defensa, prendre part de la primera guerra del Golf, amb l’enviament de soldats de lleva a les proximitats del conflicte bèl·lic.
Què hagués passat si Serra no hagués acceptat ser ministre i hagués continuat com a alcalde de Barcelona ? Molt probablement seria avui recordat com un dels polítics més emblemàtics de Catalunya i potser mai hagués estat president de Catalunya Caixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario