250 ALTS CÀRRECS !!!

Quan Artur Mas (foto) va aconseguir vèncer en les eleccions de l’any 2010, el govern que va encapçalar, que llavors comptava amb el suport del PP d’Alicia Sánchez Camacho, va iniciar una sèrie d’espectaculars retallades, algunes d’elles en sectors tan importants i delicats com la sanitat i l’educació. En l’actualitat, segurament perquè ara depèn de l’ERC d’Oriol Junqueras, la tissorada podríem dir que s’ha estancat una mica.

Durant els anys de presidència de Mas, per exemple s’han eliminat quiròfans, s’han allargat les llistes d’espera per a intervencions, s’han deixat de pagar al dia tant a farmàcies com a residències de persones dependents, s’ha augmentat la ràtio d’alumnes per aula, s’han retirat beques de menjador escolars, no s’han substituït mestres quan aquests han estat de baixa o s’han eliminat pagues extres de funcionaris i, si bé és veritat que potser cap infant passa a gana a Catalunya, fonamentalment gràcies a la tasca d’ONG com Càritas o el Banc dels Aliments, és molt probable que hi hagi al país nens i nenes que no disposin de tots els aliments necessaris per portar una dieta adient i que, per tant, podrien trobar-se en situacions de malnutrició.

Malgrat tot això, l’altre dia vaig poder observar que el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya va reunir els 250 alts càrrecs de l’administració per parlar del futur de la nostra nació. Fan falta tants directius ? Quantes retallades s’haurien pogut evitar, posem per cas, només amb la meitat d’aquests alts responsables ?

HEM DE FER MOLT DE CAS DE LA CRISPACIÓ DELS POLÍTICS ESPANYOLS ?

Ahir, dia 1 d'agost, el president del govern Mariano Rajoy (a la foto amb el líder de l'oposició Alfredo Pérez Rubalcaba) va comparèixer al Senat per donar explicacions sobre el polèmic i controvertit cas Luis Bárcenas. Durant la sessió, vam poder comprovar com els polítics dels diferents partits s'increpaven els uns amb els altres, en algun cas de forma força greu.

Tanmateix, en un article del Periódico de Catalunya d'avui, 2 d'agost, he pogut llegir que, després de l'acte, els polítics de les diferents ideologies, si és que encara podem parlar d'ideologies que no siguin aquelles d'acatar allò que la banca i els grans poders dicten, es feien petonets, es dedicaven unes bones vacances i es citaven de nou per veure's al setembre.

Una vegada el meu pare, que en pau descansi, em va dir: no facis cas de les baralles dels polítics perquè seguidament es troben per anar tots junts a dinar o a prendre's unes copes, mentre la gent del carrer es crispa de veritat. Doncs una vegada més, el meu progenitor devia tenir tota la raó.  

ÉS JOSÉ MARÍA AZNAR L’ARQUITECTE DEL CAS BÁRCENAS ?

Quan el diari El País, una mitjà de comunicació de caràcter progressista i proper al PSOE, va publicar els papers comprometedors de Luis Bárcenas sobre l’actual cúpula del PP, no em va semblar ni estrany ni tampoc sorprenent, tot el contrari de quan ho va fer El Mundo del Siglo XXI, diari conservador i d’ideologia semblant a la que exerceix el PP.

No obstant, la sorpresa sembla que a poc a poc es va esvaint i el tema va prenent, aparentment, certa lògica: fa unes setmanes, en un programa de televisió, José María Aznar (foto) va criticar Mariano Rajoy, l’actual president del govern, mentre Bárcenas pot curiosament haver salvat l’expresident de cobrar sous il·legals. També es coneixen les bones relacions del polític castellà amb el periodista Pedro J. Ramírez, director d’El Mundo, i Esperanza Aguirre, que sembla eufòrica una vegada s’ha destapat l’escàndol.

Per tant, aquelles persones d’esquerres i/o d’idees nacionalistes, sobiranistes o independentistes que estan mostrant certa esperança amb una possible dimissió de Rajoy i els seus més estrets col·laboradors, potser haurien de mantenir certa prudència. 

ON ESTÀ L’AUSTERITAT AL GOVERN CATALÀ ?

Les retallades efectuades pel govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Artur Mas, han estat innumerables, les quals semblen haver-se paralitzat una mica gràcies al fet que Oriol Junqueras, màxim mandatari d’ERC i principal suport de CIU al Parlament, ha aconseguit aturar-ne alguna. Malgrat les tissorades, moltes d’elles en llocs tan sensibles com la Sanitat  o l’Educació, alguns membres del govern català, el mateix president i la consellera Irene Rigau (foto), sembla que no s’apliquen a ells mateixos massa mesures d’austeritat.

D’una banda, Mas ha viatjat al Brasil, acompanyat del conseller d’Empresa Felip Puig, el mateix que encara, almenys públicament, no ha demanat cap tipus de disculpes a Ester Quintana i altres persones afectades per les pilotes de goma llançades pels Mossos d’Esquadra. El president hi ha anat per entrevistar-se amb polítics i homes de negocis brasilers, en un intent de procurar-se inversions del país sud-americà, una de les nacions emergents, per a Catalunya. Mas podria segurament haver fet ús de les noves tecnologies, com les videoconferències, però ha preferit viatjar al llunyà país, on a més s’hi ha estat un munt de dies.

D’altra banda, Rigau, titular d’Educació, ha contractat un jove de 24 anys, sense cap experiència, com a assessor, amb un sou que moltes persones amb més bagatge laboral anhelarien. La conselleria que encapçala la militant convergent ha efectuat durant els últims anys tremendes i tristes retallades, fins el punt que no es substitueixen mestres quan el titular emmalalteix, s’ha elevat considerablement la ràtio per aules, s’han rebaixat o eliminat beques de menjador o fins i tot s’ha estalviat en coses com el material escolar i el paper higiènic.

LA GENT QUE VA ALS CONCERTS A XERRAR I FER-SE FOTOS

Vaig deixar d’anar als concerts que any rere any se celebren davant l’antiga Fàbrica Damm, en el marc del festival BAM de les festes de la Mercè, perquè en una actuació del grup escocès Belle & Sebastian, la gent  no em va permetre gaudir de l’espectacle, doncs no parava de xerrar i fer-se fotos amb el mòbil.

Pensava que com els concerts de la Damm són gratuïts, la gent hi anava a passar l’estona, però, pel que he pogut escoltar i llegir, sembla que aquest absurd, lamentable i ridícul costum de petar la xerrada també hi té lloc als espectacles de pagament, malgrat que jo, en aquest cas, afortunadament no hi tingut cap experiència, si en canvi en el tema de les fotos, que evidentment no és tan molest.

El passat diumenge, en un article escrit per Jordi Bianciotto a les pàgines del Periódico de Catalunya, el crític comentava que durant les actuacions del festival Cruïlla de Barcelona, portat a terme el passat cap de setmana al Fòrum, els assistents xerraven i xerraven sense parar, aparentment sense que els importés el més mínim allò que tenia lloc dalt de l’escenari. Fins i tot, sembla ser que el cantant canadenc Rufus Wainwright va haver de cridar l’atenció al públic, encara que, aparentment, les paraules de l’artista de Mont-real de poc van servir.

Per què aquestes persones van a concerts si no els hi importa la música en absolut ? Per quina raó es gasten una important quantitat d’euros per assistir-hi si no hi mostren cap interès ? L’única resposta que tinc, per ridícula que sigui, és que ho fan per explicar a familiars, amics i coneguts que hi han estat presents.      

OBSESSIÓ PELS PIRINEUS



Catalunya té set milions d’habitants i la majoria d’ells viuen a la zona litoral o prelitoral, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Pel contrari, les comarques pirinenques són les menys poblades del nostre país.

No obstant, els homes del temps de TV3, amb el popular Tomàs Molina (foto) al capdavant, semblen estar obsessionats amb els Pirineus, fins el punt que moltes vegades compten amb força més protagonisme que comarques densament poblades com Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Vallès Occidental o Vallès Oriental, entre d’altres. Així mateix, rarament ens deixen d’ensenyar dia rere dia la camera instal·lada a l’estació hivernal de Baqueira Beret, on probablement hi habiten més ossos i isards que no pas persones.

És cert que la meteorologia d’una zona costera, excepte quan hi té lloc una llevantada, es força monòtona i avorrida, mentre que, en canvi, la climatologia a les àrees muntanyenques és canviant i fascinant. Tanmateix, a TV3 haurien de recordar que representen una televisió pública i que la informació preval per sobre de l’espectacle. 

LA MAJORIA SILENCIOSA D’ESPANYA



Recordo que durant els últims anys del franquisme i els de la transició cap a la democràcia, molts intel·lectuals espanyols donaven suport a la cultura i llengua catalanes i al fet que Catalunya pogués aprovar un estatut. Evidentment, hi havia aleshores un objectiu comú com era el de derrotar una dictadura que pràcticament portava quatre dècades instal·lada en el poder.

Tanmateix, com a vegades comenta l’admirat Josep Maria Espinàs, on es troben ara els intel·lectuals espanyols ?  Amb excepció d’algunes persones com el showman El Gran Wyoming o els cantants Ramoncín i Miguel Bosé, a penes he escoltat o llegit cap declaració pel que fa a allò que podríem anomenar la problemàtica catalana. No he sentit gairebé cap intel·lectual de l’estat que hagi, per exemple, criticat el veredicte del Tribunal Constitucional contra el nou Estatut de Catalunya, la persecució del ministre Juan Ignació Wert enfront la normalització lingüística a les escoles catalanes o la impossibilitat de poder efectuar una consulta plenament democràtica de tipus sobiranista.

No obstant, més trist és encara que un artista català tan cèlebre com Joan Manuel Serrat (foto) no s’hagi pronunciat en cap moment, quan tres cantants que han realitzat el gruix de la seva carrera en llengua castellana, com són els casos de Paco Ibáñez, Dyango i Peret, si que han sortit en defensa de la conjuntura que viu actualment el nostre país.