Segueixo estant convençut que ni el president de la Generalitat, Artur Mas, ni la gran majoria de màxims dirigents de CDC, com evidentment Josep Antoni Duran Lleida i molts dels seus companys d’UDC, volen la independencia de Catalunya, però Mas ha entrat en un pantà i dificilment en sortirà en bones condicions.
Allò que sempre hauria volgut Mas és el concert econòmic que li va negar Mariano Rajoy. Tanmateix, la negativa del president del govern espanyol, unida a l’espectacular manifestació independentista de la pasada Diada Nacional, de la qual molt injustament es va apropiar el president, li van poder fer canviar d’idea.
Penso que Mas, autoproclamat gran líder d’un esdeveniment que ni va idear ni tampoc organitzar, va creure que amb unes eleccions anticipades aconseguiria, o gairebé, la majoria absoluta i d’aquesta manera disposar de quatre anys per moure fitxa. Segurament, cap al final de la legislatura, hagués intentat fer un referèndum, però davant la negativa del govern espanyol, molt probablement s’hagués fet la víctima i hauria pogut argumentar que ell ho havia intentat.
Però les eleccions són capritxoses i CIU va perdre 12 diputats en els comicis del passat 25 de novembre, fins el punt de veure’s obligat a pactar amb ERC, doncs fer-ho amb el PSC i sobretot el PP, que penso que seguirien sent els socis preferits del president en condicions normals, hauria estat una clara traïció al seu electorat. Ara Mas s’ha compromés amb Oriol Junqueras, president d’ERC, a realizar una consulta per al 2014, encara que el líder de CIU ha aconseguit que el seu nou soci hagi acceptat una misteriosa, complexa i estranya hipotètica pròrroga. Com se’n sortirà Mas ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario