PER QUÈ HA ENSOPEGAT ARTUR MAS ?

Per apropiar-se la manifestació de la Diada. En principi, Artur Mas era partidari d’una manifestació per demanar un nou concert econòmic, però l’ANC, organitzadora de la marxa de l’11 de Setembre, va dir clarament que l’acte seria per demanar la independència. Malgrat que el president ni tan sols va anar a la multitudinària manifestació, després es va voler apropiar del seu gran i espectacular èxit.

Per no pronunciar mai la paraula “independència”. “Estat propi”, “dret a decidir”, “interdependència”... Aquestes són algunes de les paraules que va pronunciar Mas durant la campanya electoral, però mai va deixar anar el mot “independència”, aspecte que va aixecar recels sobre si seria capaç o no d’arribar fins el final.

Per les retallades socials. Sens dubte han estat una causa clau en l’enfonsament convergent. Les continuades retallades del govern català, fins i tot moltes d’elles realitzades abans de l’arribada del PP al ganivet espanyol, han estat severes en departaments tan sensibles com Educació i Sanitat, mitjançant els consellers Irene Rigau i Boi Ruiz respectivament.

Perquè són millors els originals que la còpia. Si CIU pràcticament es definia com a independentista, moltes persones haurien pensat que era millor votar ERC o la CUP, amb un missatge més clar i força menys ambigu sobre el tema nacional català.

Pel paper messiànic de Mas. El president no només s’ha apropiat de la manifestació de l’11 S, sinó que a més s’ha erigit com una espècie de messies que portaria la nació catalana a l’”ïtaca”, tal  com es podia veure en el cartell electoral de CIU. 

Per Duran i Lleida. Mentre Mas i altres polítics convergents demanaven el vot sobiranista, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, recelava del discurs oficial i comentava que, en cas de ruptura amb Espanya, Catalunya quedaria fora d’Europa. La compenetració entre els dos partits de CIU no ha estat la més adequada.

Per l’alta participació. En aquests comicis del passat 25 de novembre, hi ha hagut rècord de participació en unes eleccions catalanes. Gent que acostumava a no votar, d’una banda persones que no s’hi sentien identificades i d’altra banda molts joves que preferien abstenir-se, aquest cop han exercit el seu dret al vot. Del primer cas s’ha beneficiat C’s i del segon ERC i la CUP.

Per la radicalització de la campanya. Aquestes eleccions han estat pràcticament com un referèndum previ a la independència. Això ha provocat que el vot es radicalitzés cap a les forces més favorables a la escissió de Catalunya de l’estat espanyol, com en son exemple ERC i CUP, i cap a les més contraries, com són els casos del PP i C’s. Pel contrari, els dos partits tradicionalment més moderats i centrats, CIU i PSC, són els que més escons i vots han perdut.

Per l’ombra de la corrupció. Els presumptes casos de corrupció del Palau, Pretòria i ITV han pogut passar factura a CIU, com també, encara que crec que no amb massa intensitat, les poc fiables afirmacions del diari El Mundo del Siglo XXI, on es notificaven comptes suïssos de Mas i l’expresident Jordi Pujol.

Per l’oportunisme del president. Avançar unes eleccions dos anys abans que finalitzi la legislatura, intentant aprofitar l’ona sobiranista, sembla realment molt oportunista.