Quan entre finals de la dècada dels 80 i inicis del decenni dels 90 del segle XX va caure el mur de Berlín, es va desmembrar la Unió Soviètica i els règims comunistes van desaparèixer del continent europeu, Francis Fukuyama (foto), un economista i historiador nord-americà d’origen japonès, va comentar que s’havia arribat al final de la història, posant de manifest el triomf dels Estats Units com a nació i del capitalisme com a ideologia econòmica. No obstant, sembla bastant evident que Fukuyama no va estar massa encertat.
D’una banda, si bé és cert que el comunisme, amb l’excepció de l’excèntrica Corea del Nord, ha deixat de ser un perill per al món occidental, n’han aparegut d’altres, tan o fins i tot més perillosos, com la potència nuclear de l’Iran o el cas del terrorisme d’Al Qaeda, ben evident en llocs com Pakistan, Líbia, Somàlia, Sudan, Mali, Iraq o Afganistan, embolicant-se profundament l’exèrcit dels Estats Units en dues guerres en aquests dos últims estats, sense que s’observi cap solució per sortir-hi positivament.
D’altra banda, per si no havia quedat ja demostrat en altres episodis de la història contemporània, com en el crack borsari de 1929 i la crisi del petroli de 1973, el capitalisme, almenys aquesta branca tan radicalitzada que estem vivint els darrers anys, és un autèntic fracàs, a més d’injust, desequilibrat i insensible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario