Hi havia un temps a Espanya que els funcionaris eren un col·lectiu que, moltes vegades des del darrere d’una minúscula finestreta, et tractava bastant malament i no era estrany que et trobessis algun exemple llegint el diari o menjant un entrepà, mentre et deia allò tan clàssic de “torni vostè demà”.
Amb el pas dels anys, però, la imatge dels treballadors públics ha millorat força, encara que continua sent un grup criticat, menyspreat i envejat, pel fet de tenir una feina segura i de comptar amb altres “privilegis”, com disposar d’un horari intensiu o dels anomenats dies d’assumptes personals.
Tanmateix, tots els espanyols que tinguin almenys estudis bàsics poden presentar-se a unes oposicions i, per tant, aquells que han aconseguit superar-les tenen tot el dret a exercir com a empleats públics (els possibles “endolls” tenen lloc en més altes esferes).
Malgrat tot, no és estrany que algú que treballa a l’empresa privada consideri que ser funcionari és un autèntic txollo. Potser per això, els polítics, siguin estatals, autonòmics o locals, han abaixat el sou ja vàries vegades als treballadors de les diferents administracions, han retirat alguna paga extra i ara es pretén rebaixar el numero de dies d’assumptes propis.
Encara que gairebé ningú es creu la versió oficial de l’actual crisi econòmica, com a exemple de solidaritat, es poden entendre les continuades rebaixes de sou, però que hi guanyen les administracions anul·lant jornades de descans ? Doncs tot indica que el fet de realitzar mesures de populisme que el gruix de la població mai criticarà, més aviat el contrari.
A més a més, si els funcionaris no cobren més i compten amb menys dies festius, deixen de consumir o ho fan en menor mesura, i d’això se’n ressenten ecomòmicament altres sectors i aquest fet encara agreuja més la crisi per la qual estem passant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario