Jordi Pujol (foto) es va passar els seus 23 anys de president de la Generalitat de Catalunya jugant a fer la puta i la Ramoneta. No era gens estrany veure’l un diumenge en una població, posem per cas, de la Catalunya central fent un discurs gairebé independentista i el dilluns següent exercint d’”espanyol” a Madrid.
Una vegada Pujol va abandonar el poder, la situació va continuar més o menys igual amb Artur Mas, que un dia signava davant un notari que mai pactaria amb el PP i al cap d’uns anys, arran de convertir-se en president de Catalunya, arribava a acords sense complexos amb Alicia Sánchez Camacho.
No obstant, després de la massiva i històrica manifestació del passat 11 de setembre, semblava que alguna cosa canviava a CDC i que la puta i la Ramoneta, sobretot aquesta última, havien desaparegut. Mas, que de forma injusta i errònia es va apropiar de la marxa per a la independència, a la qual no hi va ser present, va avançar les eleccions, va realitzar una campanya plenament sobiranista i, arran del desastre en els comicis, va pactar amb ERC.
Tanmateix, potser pels problemes econòmics que té la Generalitat, per la influència del líder d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida, que no vol sentir a parlar-ne de la independència, o perquè no ho veuen gens clar o no hi creuen, o probablement per tot al mateix temps, Mas i CDC estan mostrant clars símptomes de fer marxa enrera i deixar per més endavant temes com la sobirania o la consulta. Això si, en lloc de parlar clar, definitivament semblen haver ressorgit tant la puta com molt especialment la Ramoneta.
Jo segueixo pensant, i així ho he evidenciat en alguns articles d’aquest bloc, que la majoria dels polítics convergents, almenys els més importants, ni desitgen ni creuen amb la independència de Catalunya. Allò que més em sorprèn, però, és que a ERC hagin pogut ser tan ingenus de pensar el contrari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario