EL LAPAO

Sense que ho sabéssim, els catalans parlàvem un munt de llengües malgrat no haver-les mai estudiat. Primer va ser el valencià, més tard el balear i ara li ha tocat el torn al lapao.

Potser, en aquests casos, seria bo recordar una mica la història: era l’Edat Medieval i, després que els musulmans ocupessin la quasi totalitat de la península Ibèrica, es va iniciar una llarga reconquista cristiana des de les muntanyes del nord peninsular, com els Pics d’Europa o els Pirineus. D’una banda, pel que fa a l’oest, partint d’Astúries, la reconquista va arribar a zones com Lleó, Castella la Vella, la Manxa, Extremadura o Andalusia. Per aquest motiu, en aquestes autonomies es parla la llengua castellana.

D’altra banda, des dels Pirineus, van iniciar-se les reconquistes navarresa, aragonesa i catalana. La primera va estar molt relacionada amb Castella i podríem dir que es va aturar al pas del riu Ebre, mentre l’aragonesa i la catalana, després de realitzar les primeres ocupacions, es van unir per matrimoni. La Corona Catalano – Aragonesa va conquistar les illes balears, que van ser colonitzades per immigrants catalans, sobretot procedents de l’Empordà, i les terres valencianes, amb colons catalans a les zones més properes a la costa i pobladors aragonesos en les comarques interiors. Per aquesta raó, a les Balears i en moltes zones del País Valencià es parla català.

Pel que fa a la Franja de Ponent, que en aquesta petita zona hi hagi persones que parlen el català és normal, com ho és també que ho facin els habitants de l’extrem sud de França, doncs les fronteres acostumen a ser arbitràries, de vegades artificials o per tractats que es van signar fa segles. Malgrat tot, ara el PP aragonès, amb el suport del Partit Regionalista, ha aprovat que el català que es parla a l’est de la comunitat no és català, sinó lapao.

El lapao no és pas l’idioma oficial de Lapònia, sinó unes sigles que volen dir llengua autonòmica pròpia de l’Aragó oriental. No hi ha dubte que aquesta mesura, que fins i tot ha criticat el PSOE d’Aragó, a part de ridícula, delirant i increïble, es una forma més d’anar contra tot allò que tingui alguna cosa a veure amb Catalunya, una de les grans obsessions de bona part del PP.

S’imagina algú que un estat de l’Amèrica Llatina, posem per cas la Veneçuela de Nicolás Maduro o la Cuba dels Castro, decidís que la llengua que es parla al seu país no és el castellà, sinó el veneçolà o el cubà ?  El PP, la Reial Acadèmia de la Llengua, l’Institut Cervantes i tota la premsa madrilenya dretana, i la que no és tan de dretes, armarien una cosa semblant a la Tercera Guerra Mundial.