Fa uns dies, el PSOE va celebrar un congrés federal en què es va parlar de temes com la crisi econòmica, la rebaixa dels serveis socials, l’afer religiós o el procés sobiranista de Catalunya. Tot van ser bones intencions, en la línia ideològica amb què, fa més de 100 anys, Pablo Iglesias va fundar el partit.
Entre d’altres coses, es va decidir que, una vegada el partit torni al poder (tal com estan les coses poden passar encara molts anys), es retornaran prestacions socials que el PP ha eliminat, es revisarà la diplomàcia amb el Vaticà i es cercarà un canvi en la Constitució que permeti un estat federal.
És bastant curiós que aquestes innovacions hi tinguin lloc sota la secretaria general del veterà Alfredo Pérez Rubalcaba (foto), un home afable i correcte, però que ha estat ministre en les dues èpoques del desencant socialista espanyol, les protagonitzades per Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero.
Serveis socials. És sorprenent que ara els socialistes prometin restaurar ajuts socials quan, per exemple, González va crear, a principis de la dècada dels 90, els anomenats contractes escombraries, mentre Zapatero, una vegada plenament instal·lada la crisi que prèviament havia silenciat, va abaixar el sou als funcionaris i va eliminar el xec nadó que ell mateix havia instaurat.
Acords amb la Santa Seu. Tinc molts dubtes que el PSOE estigui disposat a canviar la seva diplomàcia amb el Vaticà, encara que el nou papa, Francesc I, sigui presumptament un home obert, dialogant i accessible. És cert que, durant l’època de Zapatero, aspectes com el casament de parelles homosexuals o l’avortament van enutjar la Conferència Episcopal Espanyola, però també que les escoles religioses, fins i tot aquelles que separen els alumnes per sexe, van seguir rebent subvencions com a centres educatius concertats.
Estat federal. El PSOE, quan ha estat al govern, ha fet més aviat poc, o pràcticament res, per aconseguir que algun dia Espanya sigui un estat federal, i encara menys des d’un punt de vista asimètric. González va ser un dels artífexs de la controvertida llei orgànica de la LOAPA, de caràcter centralista, mentre Zapatero, que va dir que aprovaria l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya, després el va retallar, amb la col·laboració de l’ara “sobiranista” Artur Mas, i posteriorment va preferir mirar cap a una altra banda quan el Tribunal Constitucional el va triturar. A més, encara que Rubalcaba i altres socialistes, com els del PSC, estiguessin disposats a canviar la Constitució, no crec que els personatges més jacobins del socialisme espanyol com Susana Díaz, actual presidenta de la Junta d’Andalusia, ho acceptessin.
Doncs no, no em crec el PSOE i espero no cometre de nou l’error de donar el meu vot a aquest partit, tal com vaig fer en les eleccions generals de 1982 i 2004, que respectivament van significar els primers triomfs de González i Zapatero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario