Quan hi va tenir lloc l’espectacular
sorgiment del partit Podem, liderat per Pablo Iglesias i originat en el
moviment dels Indignats o 15 M, sembla ser que alguns grans grups econòmics i
mediàtics van observar la necessitat de crear-ne una versió de dretes, que de
seguida es va fixar amb una nova associació anomenada Ciutadans (C’s), que van
fundar a Catalunya diferents intel·lectuals emprenyats amb el món com Fèlix de
Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras o Arcadi Espada, tots ells
contraris a la normalització lingüística a les escoles catalanes, que molts
experts, i molts d’ells allunyats d’ideologies sobiranistes, han assenyalat com
a molt positiva.
Llavors només constituït a Catalunya, C’s va
presentar com a líder un jove amb aspecte d’estudiant d’ESADE i de gendre ideal
anomenat Albert Rivera, que de seguida es va distingir com un bon orador i en
un autèntic assot del nacionalisme català, condicions que van permetre al nou
partit aconseguir tres escons al Parlament.
A mesura que anava a poc a poc abandonat
conceptes com el centre polític o la ideologia liberal, i s’acostava a tesis
properes al nacionalisme espanyol més ranci i retrògrad, Rivera va donar el
salt a la política espanyola i, davant el suport d’alguns mitjans de
comunicació madrilenys, va aconseguir fer-se amb un lloc important a les Corts.
Tanmateix, justament en un període en què algunes enquestes l’assenyalaven com el favorit per presidir el govern espanyol,
quan va oferir aquell discurs en què assegurava que només veia espanyols, va
succeir un fet impensable: després de la sentència del cas Gürtel, un dels molts
casos de corrupció del Partit Popular, el líder del Partit Socialista Obrer Espanyol,
Pedro Sánchez, va presentar una moció de censura contra el president del govern
Mariano Rajoy, a la qual Rivera no va donar suport i que va aconseguir tirar
endavant gràcies als vots de Podem, els nacionalistes bascos i els
independentistes catalans.
Seguidament, en un període en què C’s es va
aproximar perillosament a l’extrema dreta i va pactar amb VOX a Andalusia
(posteriorment ho faria també a la ciutat de Madrid després de les eleccions
municipals), Sánchez va vèncer clarament en els comicis generals, en els quals
Rivera, malgrat uns bons resultats, no va poder desbancar el popular Pablo
Casado del segon lloc i situar-se com la principal alternativa de la dreta.
La seva deriva cap a la dreta més radical ha
provocat que algunes de les empreses i certs mitjans de comunicació que li van
donar suport, es vagin allunyant de Rivera, que ha observat com dos estrets
col·laboradors, Toni Roldán i el veterà Javier Nart, abandonaven els seus
respectius càrrecs.
Es començar a trencar la gran esperança
blanca ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario