Quan Inés Arrimadas, potser el pitjor que li
ha passat a la política catalana en 42 anys de democràcia, organitzava els seus
tristos i lamentables xous al Parlament de Catalunya o a localitats com Vic,
Canet de Mar, Tortosa, Torroella de Montgrí, Amer o Waterloo, semblava que feia
certa gràcia a la resta de l’estat espanyol, fins i tot a gent d’esquerres,
però ara que viu i treballa a Madrid, ja no la veuen amb els mateixos ulls.
Arrimadas ha muntat ja algun numeret a les Corts
espanyoles, però segurament la seva millor “interpretació” va tenir lloc fa uns
mesos durant la celebració del Dia de l’Orgull Gai a Madrid, quan tant ella com
els seus acompanyants del partit Ciutadans van ser increpats per la resta dels
participants, que acusaven la seva associació de pactar amb la força d’extrema
dreta i homòfoba Vox.
Com sempre, tal com succeïa en terres
catalanes, malgrat aparentment ser la gran provocadora de l’acte, la política
andalusa va representar el paper de víctima per denunciar que dolents són amb
ella i la seva formació política. A Madrid ja coneixen Arrimadas i ara potser
ja no els hi fa tanta gràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario