L’espanya franquista, en un període en què la conjuntura econòmica era positiva en la totalitat del món occidental, va viure durant la dècada dels 60 un important progrés que va deixar una mica enrera els anys de fam, misèria, pobresa i penúries que van caracteritzar la postguerra. Tanmateix, l’estat espanyol, deixant de banda la importància de la indústria en zones com Catalunya o el País Basc, va focalitzar la seva riquesa essencialment en dos sectors: el turisme i la construcció (foto).
Quatre dècades més tard, Espanya va tornar a transitar per una època d’avançament econòmic, potser bastant fictici, i de nou gràcies especialment als sectors turístic i sobretot el de la construcció, amb una bombolla gegant que ha acabat esclatant de forma espectacular i fulminant.
Si realitzem un repàs dels països que més i millor han evolucionat econòmicament al món arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, com són els casos d’Alemanya, els Estats Units o el Japó, podem observar com, en primer lloc, la diversificació dels sectors productius ha estat fonamental, mentre, en segon lloc, aspectes com les noves tecnologies, essencialment la informàtica, o l’estudi científic han estat claus per als seus desenvolupaments. S’afirma moltes vegades que una de les causes de la crisi de l’antiga Unió Soviètica, i la seva posterior desaparició, va ser pel fet que el gegant no va saber agafar el tren de les tecnologies més avançades.
Tanmateix, sembla que a l’estat espanyol, en general, i a Catalunya, en particular, el sector informàtic continua en una conjuntura escassament desenvolupada, mentre es segueixen reduint les aportacions econòmiques a la investigació científica. És a dir, amb la construcció passant per un moment molt crític, es torna a estar pendent del número de turistes que arribin aquest estiu al país per poder pal·liar una mica la crisi econòmica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario