Una noves sentències d’un tribunal han dictaminat que les famílies que vulguin que els seus fills i filles tinguin el castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes, una minoria pràcticament inapreciable, puguin fer-ho, mentre que l’idioma preferent de l’Ajuntament de Barcelona no ha de ser únicament el català. Es tracta de dos capítols més de sentències que no beneficien els interessos del nostre país.
Intentaré, encara que em sigui molt complicat, posar-me a la pell d’un ciutadà espanyol de característiques conservadores, jacobines, centralistes i nacionalistes (espanyoles evidentment). Podria arribar a entendre que reivindicacions catalanes com la del concert econòmic, la hisenda pròpia o l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes podrien ser molt perjudicials (imaginem-nos equips espanyols sense homes com Gerard Piqué, Carles Puyol, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Juan Carlos Navarro, Pau Gasol, Marc Gasol...). Però... Per què la llengua ?
D’una banda, el castellà, tercera llengua més usada al món, és un idioma que parlen uns 400 milions de persones arreu del món. A més de l’estat espanyol, s’utilitza en països tan importants i poblats com Argentina, Colòmbia, Mèxic, Perú, Veneçuela o Xile, mentre l’idioma cada cop té més força als Estats Units, en estats com Califòrnia, Florida, Nova York o Texas, entre d’altres. A més, al món hi ha instal·lats nombrosos instituts Cervantes, que fan que la llengua sigui estudiada arreu del planeta.
D’altra banda, el català és una llengua molt minoritària, que, al tot estirar, poden arribar a parlar uns 10 milions de persones, dividits entre Catalunya, País Valencià, amb excepció de les terres de l’oest que són de caràcter manxec; Balears, la Franja de Ponent, el Rosselló, on he de reconèixer que els darrers anys he vist un increment del seu ús; Andorra o alguns avis o àvies de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.
Per tant, de què tenen por ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario