Les presons catalanes i espanyoles estan plenes de delinqüents que, si bé és veritat que han comès algun delicte i molt probablement han rebut condemnes ajustades a la Llei, els seus actes punitius poden ser recordats com anècdotes pel que fa al còmput general de la societat.
També s’està intentant des de diferents àmbits, i no em sembla del tot malament, realitzar canvis en el codi penal perquè els petits delinqüents urbans multi-reincidents, així com els representants de grups anti-sistema que utilitzen la violència, puguin anar a la presó.
Tanmateix, des de fa ja força temps podem observar com Fèlix Millet (foto), malgrat que hi ha proves claríssimes sobre el saqueig del Palau de la Música Catalana, institució que presidia, i que ell mateix ha reconegut, continua lliure, així com també el seu “col·lega” Jordi Montull. Es podrien igualment citar altres “il·lustres” noms com els de Francisco Camps, Ricardo Costa, Carlos Dívar, Iñaki Urdangarín o Jaume Matas.
La justícia espanyola s’assembla cada vegada més a la nord-americana ? És a dir, la diferència entre ser condemnat o no depèn del compte corrent de cada un ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario