No és cap secret que la democràcia amb que
comptem a Catalunya, Espanya i la majoria d’estats mundials no és plena. No dic
això pels mercats, la borsa i la prima de risc, que també, sinó per l’absència
de les anhelades llistes obertes, en les quals els ciutadans puguin elegir
aquells candidats que desitgin i no trobar-se amb una relació ja tancada.
Un altre símptoma de l’escassetat democràtica
el tenim en allò que va succeir fa uns dies, quan un diputat socialista del
Parlament de Catalunya, Ernest Maragall (foto), exconseller d’Educació, va
votar de manera diferent als altres membres del PSC sobre el tema del concert
fiscal. Un dia després del fet, el partit va invitar Maragall a abandonar el
seu escó.
Una cosa semblant va tenir lloc fa unes
setmanes quan un diputat del PP a les Balears va votar en contra de què el
domini de la llengua catalana deixés de ser obligatòria per ser funcionari a
les Illes i els populars no van dubtar a expulsar-lo del partit. No es tracta
d’un problema del PSC i el PP, sinó de la totalitat dels partits, almenys
aquells amb més representació en els diferents parlaments.
Per tant jo em pregunto: Són partits o són
sectes ? Hi ha democràcia interna als partits catalans i espanyols ? No seria
el més normal i natural el contrast d’opinions ? Quina pena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario