Dels partits polítics tradicionals de Catalunya, aquell que més simpaties em mereix és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), potser perquè hi van formar part els llegendaris presidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys o perquè ha comptat últimament amb dirigents aparentment senzills i nobles com Joan Puigcercós o l’actual màxim mandatari Oriol Junqueras (foto).
Tanmateix, no entenc les estratègies d’ERC d’aproximar-se a CIU, quan de nou sembla quedar demostrat, almenys aquesta és la sensació que jo tinc, que el sobiranisme o l'independentisme només li valen a la coalició nacionalista per desviar l’atenció, per exemple dels pactes amb el PP, les retallades, el rescat o la crisi econòmica.
A més, m’agradaria recordar als dirigents d’ERC que en els temps que van tenir estretes col·laboracions amb CIU, durant els anys d’Heribert Barrera i Joan Hortalà, les coses no li van anar precisament massa bé i fins i tot van arribar a perdre representació al parlament espanyol i a l’ajuntament de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario