El tema de la consulta sobiranista de Catalunya està bastant enrarit i molt em temo que, per evitar un ridícul històric i espantós, serà necessària, una vegada més, la intervenció de la societat civil catalana.
En un principi, 5 de les 7 forces polítiques que es troben representades al Parlament de Catalunya (totes excepte PP i C’s), es trobaven més o menys unides en la recerca d’un referèndum perquè el poble català pogués expressar democràticament el futur del seu país. No obstant, el PSC, penso que molt pressionat pel PSOE, ha estat el primer partit en desmarcar-se del procés, doncs els socialistes catalans només estarien disposats a donar suport a una votació si aquesta la permetés el govern espanyol, situació que sembla impossible amb el PP al poder i gairebé irrealitzable en cas de tornar el PSOE.
Per tant, en aquests moments tan sols resten CIU, ERC, ICV i CUP. D’una banda, en el cas de CIU hi observo dos grans problemes: el primer, el rebuig d’UDC a la independència, mentre que el segon té el seu origen en la tradicional i de vegades exasperant ambigüitat de CDC, que, en cas que finalment s’atrevís a convocar un referèndum, fet del qual en tinc encara molts dubtes, potser ho faria mitjançant una pregunta inintel·ligible. D’altra banda, veig a ICV poc convençuda en aquest procés sobiranista, fins el punt que no m’estranyaria que s’acabés abaixant del tren.
Per tant, només restarien com a blocs polítics clarament favorables a una consulta clara i diàfana ERC i CUP, grup aquest que només compta amb tres diputats al Parlament. Seria d’esperar que els polítics fossin prou responsables almenys per evitar el que podria significar ser la riota de l’estat espanyol i del continent europeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario