SEPARAR-SE DEL PARTIT POPULAR

No tinc simpaties per la dreta catalana formada per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya (CIU), com de cap dreta mundial, encara que en alguns casos van aportar al seu dia alguns valors que, malauradament, han desaparegut en l’actualitat, sobretot pel que fa als adolescents i joves.

No obstant, podríem dir que CIU es una dreta moderna i europea, com el Partit Conservador Britànic, els partits de la dreta moderada a França, la Democràcia Cristina alemanya o, pel que fa als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, la Democràcia Cristiana italiana.

He de reconèixer, però, que CIU representa una dreta molt dura pel que fa a les temàtiques social i econòmica, i que molt probablement, de tenir majoria absoluta al Parlament de Catalunya, hauria prosseguit les salvatges retallades que el govern d’Artur Mas va efectuar quan depenia del suport del Partit Popular de Catalunya i no, com passa ara, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Evidentment, CIU tampoc és aliena als casos de corrupció, demostrats o per demostrar, com ho assenyalen els afers Pallerols, ITV o Fèlix Millet – Palau de la Música. Malauradament, però, la corrupció no és una exclusiva de la dreta, doncs a l’estat espanyol també l’esquerra s’ha vist involucrada en molts escàndols.

Tanmateix, trobar tics feixistes o d’extrema dreta en CIU és molt complicat, gairebé impossible, potser només en algunes declaracions de l’inefable Josep Antoni Duran Lleida, líder d’Unió, en temes referents a la immigració.

Pel contrari, pel que fa al Partit Popular (PP), si que trobem característiques que enllacen amb el franquisme, el feixisme o l’extrema dreta, com per exemple quan aquest partit s’ha negat sempre a condemnar la dictadura franquista, quan tolera actes feixistes com l’homenatge a la División Azul en una caserna de Sant Andreu de la Barca, quan frivolitza amb una ideologia tan greu i dramàtica com el nazisme, quan intenta negar la pluralitat de l’estat espanyol o quan vol dinamitar la immersió lingüística a les escoles públiques de Catalunya, que ha suposat un èxit inqüestionable.

Per aquesta raó, aguantar en aquests moments el govern del PP sembla impossible i penso que, molts dels nous independentistes amb què compta Catalunya avui, allò que desitgen realment és separar-se del partit que presideix Mariano Rajoy (foto) i no d’Espanya. El passat estiu, una madrilenya d’esquerres em va dir que ells també pateixen el PP, i no només els catalans. Estic d’acord, en part, amb aquesta apreciació, però mentre ells veuen atacada i ferida la seva ideologia, els catalans ens passa el mateix, però amb l’afegit que no ens deixen viure en pau amb la nostra llengua i la nostra cultura.