JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA

Josep Antoni Duran Lleida, molts anys president de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya (UDC), acaba de publicar les seves memòries i, per tant, ha aconseguit allò que tant li agrada i que feia temps que no assolia: estar en el primer pla mediàtic.

Mai he comprés com aquests darrers anys l’exdirigent de la coalició que molts anys van formar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i UDC hagi estat un exemple de sentit comú, responsabilitat, seriositat i moderació, quan al llarg de la seva carrera ha tingut aptituds properes, aprecio jo, a la xenofòbia o l’homofòbia, ben allunyades, segons la meva forma de pensar, dels valors cristians que volia representar el seu partit, sense oblidar la inoportuna foto realitzada en un luxós hotel madrileny. 

Duran Lleida, en particular, i UDC, en general, com tants altres polítics i partits, i fins i tot mitjans de comunicació, es van veure molt perjudicats per la deriva del Procés sobiranista de Catalunya, que va polaritzar la societat catalana i va perjudicar clarament qui apostava pel tons grisos i no pels radicals blancs i negres.

El polític de la Franja, que havia estat un nacionalista català, com va fer també el Partit dels Socialistes de Catalunya o el diari El Periódico de Catalunya, va decidir abandonar l’equidistància que havia mantingut i va optar per apropar-se clarament a tesis unionistes, fet que no va evitar el cataclisme d’UDC a les eleccions catalanes de l’any 2017, en les quals Josep Maria Espadaler fa fer de cap de llista, i la històrica associació política, totalment arruïnada, va desaparèixer del mapa polític.

Ara, en les seves memòries, Duran pràcticament ha atacat tothom (per exemple els antics dirigents de CDC i expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont), fins i tot membres d’UDC que van optar per la línia independentista, com l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert i Antoni Castellà, però potser, el polític del Campell hauria de fer també una mica d’auto-crítica i recordar com va acabar el partit demòcrata-cristià, segurament, en bona mesura, per culpa de la seva gestió.