ELS EXEQUIDISTANTS

Quan es va posar en marxa el Procés sobiranista a Catalunya i semblava que ho arrasaria absolutament tot, molts personatges que mai es van considerar independentistes van fer-se anomenar com a equidistants que, en algun cas, fins i tot es van mostrar partidaris d’un referèndum d’autodeterminació, evidentment assegurant que, arribat el cas, votarien que no.

Entre els anomenats equidistants, o almenys propers al punt mitjà entre l’independentisme i l’unionisme, es trobaven persones com el mediàtic periodista Jordi Évole, el popular crític de televisió Ferran Monegal o el director teatral Joan Ollé, així com partits polítics com el PSC i mitjans de comunicació barcelonins com els veterans la Vanguardia o el Periódico de Catalunya. 

Fins i tot, hi va haver un dia que una multitud, vestida de blanc, va ocupar la plaça de Sant Jaume de Barcelona reclamant diàleg entre les diferents parts. La pregunta que ara molts ens fem és: Què s’ha n’ha fet de tota aquella gent que es feia anomenar la Marea Blanca ? Han estat abduïts per una nau extraterrestre i se’ls han endut a un altre planeta ?

Passat un temps, després de la convulsa tardor de 2017 i l’empresonament i l’exili de varis líders sobiranistes, molts d’aquells equidistants o bé s’han evaporat o bé s’han aproximat clarament a les tesis espanyolistes. Al meu entendre, les persones i col·lectius als quals m’he referit en el segon paràgraf d’aquest article, han deixat de tenir cert respecte pel Procés i, una vegada ja sense careta, observant que l’independentisme es troba en una fase molt delicada, han mostrat el seu veritable rostre.

En resum, molt trist.

A la foto, la misteriosa Marea Blanca manifestant-se a Sant Jaume.