La República Popular de Corea (RPC), o Corea del Nord, ha estat, des del final de la Segona Guerra Mundial, un dels estats més singulars, estranys, opacs i tancats del món, sota el poder d’una fèrria dictadura molt influenciada pel polític soviètic Josip Stalin.
Durant els últims temps, l’estat asiàtic ha viscut diferents problemàtiques de misèria i fam, les quals han afectat de manera notòria la població infantil i ha provocat intents continus de fugida dels seus habitants cap a les veïnes Corea del Sud o la Xina, un dels pocs defensors que encara té el règim de Corea del Nord.
Malgrat això, durant l’època del recentment desaparegut Kim – Jong – Il (foto), no hi va haver cap impediment econòmic per desenvolupar la bomba atòmica, per realitzar assaigs nuclears o per construir un dels exèrcits més poderosos del planeta. Molta gent es pot preguntar, encara que sembli molt ingenu i innocent, perquè l’exdictador no es gastava aquest munt de diners amb ajudes pera a la seva necessitada població.
Ara la RPC torna a tenir un greu episodi de fam i ha arribat fa uns dies a un acord amb els Estats Units d’aturar les seves proves nuclears a canvi de la distribució d’aliments, però diumenge passat, el règim de Kim – Jong – Un, fill de Kim – Jong – Il i nou màxim dirigent del país, va tenir la ocurrència de llançar un satèl·lit, fet que ha desconcertat al president nord-americà Barack Obama.
Una altra cosa que sap greu de tot això és que personatges com el ja citat Stalin, l’històric líder xinès Mao – Tse – Tung o els diferents líders nord-coreans llancin pel terra una filosofia, la comunista, que pel que fa a les seves arrels, mitjançant les tesis de Karl Marx i Friedrich Engels, poc en tenen a veure.
Durant els últims temps, l’estat asiàtic ha viscut diferents problemàtiques de misèria i fam, les quals han afectat de manera notòria la població infantil i ha provocat intents continus de fugida dels seus habitants cap a les veïnes Corea del Sud o la Xina, un dels pocs defensors que encara té el règim de Corea del Nord.
Malgrat això, durant l’època del recentment desaparegut Kim – Jong – Il (foto), no hi va haver cap impediment econòmic per desenvolupar la bomba atòmica, per realitzar assaigs nuclears o per construir un dels exèrcits més poderosos del planeta. Molta gent es pot preguntar, encara que sembli molt ingenu i innocent, perquè l’exdictador no es gastava aquest munt de diners amb ajudes pera a la seva necessitada població.
Ara la RPC torna a tenir un greu episodi de fam i ha arribat fa uns dies a un acord amb els Estats Units d’aturar les seves proves nuclears a canvi de la distribució d’aliments, però diumenge passat, el règim de Kim – Jong – Un, fill de Kim – Jong – Il i nou màxim dirigent del país, va tenir la ocurrència de llançar un satèl·lit, fet que ha desconcertat al president nord-americà Barack Obama.
Una altra cosa que sap greu de tot això és que personatges com el ja citat Stalin, l’històric líder xinès Mao – Tse – Tung o els diferents líders nord-coreans llancin pel terra una filosofia, la comunista, que pel que fa a les seves arrels, mitjançant les tesis de Karl Marx i Friedrich Engels, poc en tenen a veure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario