UN NOU RIC ANOMENAT ESPANYA

Durant els seus llargs anys com a president de la Generalitat de Catalunya, 23 anys concretament, mai vaig ser un simpatitzant de Jordi Pujol (foto), més aviat tot el contrari. No em va agradar mai la seva forma d’actuar una mica “messiànica” i penso que en el temps que va presidir Catalunya no es van aconseguir realitzar grans coses, que no fossin per lògica evolució, en gran contrast amb les grans transformacions que pel mateix període va viure la ciutat de Barcelona, governada pel PSC.

No obstant, amb el pas dels anys, Pujol m’ha anat caient cada cop millor, ignoro si perquè s’ha fet gran i ara la seva imatge és més tendra, si perquè, comparat amb la majoria de polítics actuals, te n’adones de la seva qualitat com a gestor, o per qualsevol altre motiu. Malgrat tot, continuo molt lluny de la seva ideologia, tant política com econòmica.

El passat diumenge, el Periódico de Catalunya publicava un extracte de l’entrevista que el periodista Jordi Évole li feia a Pujol per al programa “Salvados”, que emet la cadena televisiva privada La Sexta. Una de les coses que deia l’expresident era que Espanya havia actuat com un nou ric i ho feia metafòricament exemplificant una persona que enveja el seu veí perquè té més diners que ell, però una vegada també aconsegueix un alt nivell de vida, es compra un Ferrari i s’estavella perquè no el sap conduir.

Estic totalment d’acord amb l’argument de Pujol i ara recordo aquelles èpoques de l’”España va bien” de José María Aznar, quan aquest va introduir el país a la Guerra de l’Iraq, com si fos una potència militar i econòmica mundial, o quan José Luis Rodríguez Zapatero comentava amb orgull que l’estat espanyol era el país europeu que comptava amb més quilòmetres de vies de tren d’alta velocitat, això si, mentre a Catalunya no funcionava una cosa tan bàsica com els trens de rodalies. També s’explicaven barbaritats com que Espanya tenia el sector bancari més fort del continent europeu o que l'estat, econòmicament parlant, pràcticament havia igualat, i es disposava a superar, països tan potents com Alemanya, França o el Regne Unit.