ALBERT BOADELLA

He tingut notícia que el director teatral català Albert Boadella (si és que encara es considera com a tal) ha anunciat que abandona la direcció de la llegendària companyia Els Joglars, als quals encapçalarà ara Ramon Fontseré, cèlebre, per exemple, per les seves brillants interpretacions de Josep Pla, Salvador Dalí i Jordi Pujol.

Durant l’època de la transició espanyola jo era molt jove, doncs quan va morir Francisco Franco només tenia 13 anys. No obstant, vaig tenir una experiència no massa positiva amb la terrible Policia Nacional de l’època, els famosos i temibles grisos, que van encerclar l’Escola Industrial, on jo aleshores em trobava, sense que ningú hi pogués entrar o sortir durant algunes hores. La raó del succés era que Boadella, que havia entrat a la presó Model de Barcelona per l’obra satírica teatral “La torna”, es trobava internat al proper Hospital Clínic sota una estreta vigilància.

Qui anava a dir llavors que aquell home empresonat pel franquisme, que aleshores seguia existint i crec que no ho ha deixat mai de fer, es convertiria en un dels grans turments de les ideologies nacionalista o independentista catalanes i que fins i tot es llançaria als braços de l’ultra-conservadora ja expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, per convertir-se en un dels seus col·laboradors culturals.

Sincerament, segons la meva opinió Boadella no és ni de dretes ni d’esquerres, ni nacionalista ni anti-nacionalista. Crec que simplement li agrada anar a contracorrent. Per exemple, a la Unió Soviètica de Josip Stalin hagués estat un fervent capitalista o als Estats Units de Ronald Reagan un gran seguidor de la doctrina marxista.

Aquests comportaments acostumen a tenir lloc amb persones que de petits els hi agradava molt cridar l’atenció, que no suportaven romandre en un segon pla i que havien d’aconseguir fos com fos el protagonisme, encara que aquest fos negatiu. Potser Boadella va ser un d’aquests nens i probablement mai hagi abandonat del tot la seva mentalitat infantil.