Abans, potser en una època remota, és possible que els polítics fossin les persones més intel·ligents, preparades i carismàtiques d’un territori concret. Per desgràcia, en l’actualitat ja no és així i algunes vegades, aquells que arriben al poder, són homes i dones només amb ganes de protagonisme i de cridar l’atenció.
L’anomenada societat civil catalana va idear, organitzar i portar a terme una manifestació, en la passada Diada Nacional de l’11 de Setembre, que tractava únicament de demanar la independència de Catalunya. No obstant, alguns polítics catalans semblaven mirar cap a una altra banda i, potser perquè no es trobaven en el primer pla informatiu, situació que probablement els deu posar molt nerviosos, van començar a dir-ne la seva.
En primer lloc, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, va parlar d’una marxa per demanar un nou pacte fiscal. Més tard, va sortir el molt ben valorat (algun dia potser la ciència estudiarà per quina raó) president d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran Lleida (foto), i va comentar que ell aniria a l’acte perquè aquest ja no era independentista. Finalment li va tocar el torn al secretari general del Patit dels Socialistes de Catalunya, Pere Navarro, que evidentment necessita fer-se veure i conèixer, i va deixar anar que la marxa era contra les retallades i altres efectes de la crisi econòmica.
Ja només faltava que sortissin Alicia Sánchez Camacho i els seus col·legues del Partit Popular de Catalunya i comentessin que anirien encantats a la manifestació perquè aquesta demanava la unitat indissoluble d’Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario