Recordo quan Jordi Pujol era president de la Generalitat de Catalunya: un diumenge anava a una població de l’anomenada Catalunya profunda i oferia un discurs ple d’idees nacionalistes, sobiranistes i fins i tot independentistes, mentre el dilluns següent podia marxar a Madrid i comportar-se d’una forma radicalment diferent. Era aquella època en què per exemple l’ultraconservador diari madrileny ABC el va nomenar “espanyol de l’any”. Però aquell joc tan ambigu de Pujol, conegut popularment com "la Puta i la Ramoneta", no només no va finalitzar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) amb la seva retirada del primer pla de l’escena política, sinó que fins i tot s’ha vist incrementat.
El programa satíric i irònic de TV3 Polònia, quan realitza gags en què l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, n’és el protagonista, el personatge recreat per l’actor Bruno Oro acostuma a dir: “Si, tot i que...” Doncs aquest és evidentment, amb la lògica exageració caricaturesca, la manera en què actuen molts polítics de CDC.
Personalment, en aquests moments m’és impossible conèixer la ideologia exacta de la formació nacionalista i penso que molts habitants de Catalunya es troben en la mateixa situació. És incomprensible que, per exemple, mentre es pacta un dia amb el Partit Popular, el següent surti el portaveu del govern català, Francesc Homs (foto), i comenci a realitzar un parlament plenament sobiranista. Sembla evident que amb actes així, la gent pugui començar a perdre la confiança amb CDC per la terrible ambigüitat que caracteritza els seus dirigents.
El darrer episodi el tenim en la manifestació independentista que s’ha programat per a la pròxima Diada Nacional de l’11 de Setembre. No hi ha dubte que la marxa ha estat en bona part motivada per les contínues declaracions dels polítics convergents, però ara resulta que el president Mas no pensa encapçalar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario