Si es fa un repàs al meu bloc futbolístic (footballmusic.blogspot.com), he estat un gran defensor de Pep Guardiola en els seus quatre anys d’entrenador del FC Barcelona, si bé és veritat que haver fet el contrari hagués estat una incongruència i fins i tot ridícul.
No obstant, hi ha una faceta de Guardiola, originària ja de la seva època de futbolista, que més que no agradar-me, no m’entusiasma: els seus esforços, i fins i tot obsessions, potser d’altra banda totalment sincers, de semblar una persona culta i també un home compromès des del punt de vista catalanista.
És possible que Guardiola sigui un gran admirador del cantautor empordanès Lluís Llach i del ja desaparegut poeta osonenc Miquel Martí i Pol, així com un independentista conveçut, però sempre ha fet la impressió que l’extècnic del Barça ha intentat per tots els mitjans que aquest fet quedés molt evident, quan moltes persones tenen les mateixes inquietuds, o d’altres de semblants, i prefereixen mantenir-les en un anonimat.
Davant la marea independentista que viu actualment Catalunya, totalment lògica i justificada, Guardiola no ha dubtat en adherir-s’hi, però curiosament el de Santpedor, durant la manifestació de la Diada Nacional del passat 11 de Setembre, va preferir romandre a Nova York, ciutat que ha elegit per viure-hi durant un temps.
Penso que Guardiola actualment disposa de dues coses: temps i diners. Per tant no entenc la seva absència de la gran marxa independentista, en la qual si hi va estar present el seu admirat Lluís Llach.
No hay comentarios:
Publicar un comentario