Cada un té els seus sentiments i aquests, per molt que lluitis per desfer-te’n, és impossible eliminar-los. Així, per exemple, jo em sento només català, i no per una qüestió econòmica o de finançament, i molt menys perquè tingui res contra Espanya, tot el contrari, sinó perquè em considero un fervent defensor de la llengua, la cultura i la història catalanes, molt maltractades al llarg del temps.
Per tant, a mi m’encantaria que Catalunya fos un estat independent, però allò que no m’agrada de l’actual conjuntura política que viu el nostre país és que el tema del soberanisme assoleixi tota l’actualitat i a penes es parli de qüestions com la crisi econòmica, la corrupció, l’atur, la pobresa, els desnonaments, la injustícia social o les retallades en sanitat i educació.
Sembla ser que tant a Mariano Rajoy, president del govern espanyol, com a Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya (tots dos a la foto), els hi va molt bé que l’afer de l’independentisme monopolitzi la informació, doncs mentrestant no es parla de res mes. Actualment, sembla que tots haguem oblidat a personatges com Luis Bárcenas o Fèlix Millet, els casos dels quals podrien esquitxar greument el Partit Popular i Convergència Democràtica de Catalunya respectivament.
No m’estranyaria gens que en la reunió secreta que van tenir fa unes setmanes Rajoy i Mas, decidissin que l’anomenat problema català seguís el seu curs interminable, com a perfecta cortina de fum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario