Durant l’estiu de l’any 2012, Artur Mas lluitava per tenir un finançament econòmic just per a Catalunya, semblant d’aquell de què disposen a Euskadi i Navarra. El president de la Generalitat de Catalunya, a més a més, va demanar a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) que la manifestació de l’11 de Setembre d’aquell any ho reivindiqués, però l’ANC li va contestar que la concentració es faria per demanar la independència, paraula que Mas mai ha pronunciat.
Quan la marxa de l’11 de Setembre va suposar un triomf indiscutible i espectacular, Mas va voler apropiar-se de l’èxit i va fixar eleccions anticipades. Probablement, el propòsit del President era el de guanyar els comicis per majoria absoluta, o almenys aconseguir una victòria molt clara que li permetés, més o menys, governar sense suports. En aquesta circumstància, Mas segurament hagués continuat amb les retallades, les que ara Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sembla evitar, i tot fa indicar, pel que fa al tema de la consulta sobiranista, que hagués deixat passar el temps fins el 2016, any en què finalitza l’actual legislatura, argumentant que el govern espanyol no li donava cap opció de convocar-la.
No obstant, Mas no només no va assolir la majoria absoluta, sinó que a més va perdre 12 diputats, per la qual cosa es va veure obligat a pactar amb ERC. Penso que des d’aquell moment el President es troba ubicat en una espècie de fangar del qual no sap com sortir-ne. D’una banda no pot contrariar al seu soci parlamentari, però, d’una altra banda, em fa la impressió que tampoc s’atreveix o desitja posar data a una consulta, i amb una pregunta clara i concisa, intentant guanyar temps per on pugui, encara que aquest se li està acabant.
La dreta nacionalista catalana sempre s’ha sentit més còmoda al costat d’una Espanya estable i tranquil·la que no pas enmig d’una situació d’incertesa i en tenim alguns exemples: quan Francesc Cambó va preferir la dictadura de Miguel Primo de Ribera a una societat dominada per l’anarquisme, quan Jordi Pujol, arran de guanyar les eleccions de l’any 2000, va prioritzar el suport del Partit Popular (PP), llavors durant la majoria absoluta de José María Aznar, que no pas d’ERC, o quan el mateix Mas va pactar amb el llavors president del govern espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, la retallada de l’estatut o va elegir el suport del PP d’Alicia Sánchez Camacho abans de l’esclat independentista.
Joan Herrera, l’actual líder d’Iniciativa per Catalunya, va comentar fa uns dies al Parlament que estimava Catalunya, però que no confiava en el seu president. Jo subscric les paraules del polític ecosocialista, encara que no entenc perquè Oriol Junqueras i ERC si que tenen confiança amb Mas tenint en compte els precedents. Espero que la raó no sigui perquè el partit republicà també es troba en un procés d’intentar, com es diu popularment, “marejar la perdiu”.
La pregunta, però, és la següent: Què farà Mas quan hagi de prendre una decisió ?
A la foto, Mas i Junqueras.
No hay comentarios:
Publicar un comentario