POC O RES ES POT ESPERAR D’EUROPA

Fa la sensació que des d’alguns sectors nacionalistes i independentistes de Catalunya pensin que perquè Catalunya algun dia disposi del dret a decidir o pugui arribar a ser un estat independent la solució es troba en la Comunitat Econòmica Europea, però em temo que d’Europa poc o res es pot esperar i hi ha raons sobrades per pensar-ho:

La rebel·lió dels Segadors. Quan Catalunya es va aixecar al segle XVII contra el Comte Duc d’Olivares, vàlid del monarca Felip IV, França, llavors regida pel cardenal de Richelieu, va donar suport als catalans. Tanmateix, una vegada assegurada la victòria contra els castellans, en una part de la Guerra dels 30 Anys, el regne de França, mitjançant la Pau dels Pirineus, va abandonar a la seva sort Catalunya i, a més, es va annexionar l’Alta Cerdanya i el Rosselló.

L’Onze de Setembre de 1714. Durant la Guerra de Successió espanyola, arran que el rei Carles II morís sense descendència, països com Àustria, Anglaterra o Holanda van defensar, al costat de la Corona Catalano – Aragonesa, la continuïtat de la dinastia dels Habsburg al tron espanyol, a diferència de França i la Corona de Castella, que desitjaven l’arribada dels Borbons al regne hispà. Una vegada austríacs i anglesos van aconseguir una compensació en forma de territoris mitjançant el Tractat d’Utrecht de 1713 (els primers van rebre possessions  a Itàlia i als Països Baixos i els segons les places de Gibraltar i Menorca), van deixar catalans, aragonesos, valencians i els habitants de les Illes Balears sols davant el perill. Finalment, les tropes franceses i castellanes van trencar la resistència de Barcelona, van instaurar la nova dinastia, amb la coronació de Felip V, i van imposar els decrets de Nova Planta, que van acabar amb les institucions de caràcter nacional.

El franquisme. Quan va finalitzar la Segona Guerra Mundial (1939 – 1945), amb les derrotes del nazisme alemany d’Adolf Hitler i el feixisme italià de Benito Mussolini, els republicans espanyols derrotats a la Guerra Civil (1936 – 1939) van demanar als principals estats europeus, com França i el Regne Unit, que acabessin amb la dictadura franquista, però no només no ho van fer, sinó que fins i tot van acabar reconeixent el règim pocs anys més tard.

Finalment, i encara que això no té res a veure ni amb Catalunya ni tampoc amb Espanya, s’ha de recordar el penós i vergonyós comportament d’Europa pel que fa a la guerra de Bòsnia i Hercegovina, de forma especial quan hi va tenir lloc la neteja ètnica sèrbia a l’enclavament musulmà d’Srebrenica.