ERC. Triomf històric a Catalunya del partit
republicà, que no havia guanyat en cap elecció general des del restabliment de
la democràcia a l’estat espanyol. Sembla ser que el seu pragmatisme i una
posició podríem qualificar de moderada, en contraposició amb una major
radicalitat, potser només aparent, de Junts per Catalunya, sense oblidar la
dada emocional que el número u de les seves llistes ha estat l’empresonat Oriol
Junqueres (foto), han estat claus en els seus resultats.
PSC. Sembla ser que a poc a poc, el Partit
dels Socialistes de Catalunya està recuperant els vots que van anar al seu dia a
parar a Ciutadans, alguns votants dels quals potser ja estan cansats dels actes
polèmics d’Inés Arrimadas; als Comuns, en una època en què Ada Colau ha pogut
perdre cert carisma després de quatre anys exercint d‘alcaldessa de Barcelona,
i als independentistes, en aquest cas sobretot perquè votar socialista era fer-ho per un
vot útil.
JCat. La majoria de les enquestes presagiaven
una caiguda molt més forta de l’associació a la qual pertanyen noms il·lustres
com el de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont; l’actual màxim
mandatari català, Quim Torra; l’anterior president de l’ANC, Jordi Sánchez, o l’exconsellera
de Cultura, Laura Borràs. Tanmateix, malgrat que els resultats no es poden
considerar molt negatius, ha quedat lluny d’ERC.
Comuns. El ja dimitit Xavier Domènech va
aconseguir una brillant victòria a Catalunya pel que respecta a les anteriors
eleccions generals, però aquesta vegada, amb Jaume Asens com a cap de files, el partit ha perdut força escons, molts dels quals han anat cap al PSC a causa del
vot útil per impedir el triomf de la triple dreta.
Ciutadans. Sembla que definitivament, les
polèmiques, penso jo que inacceptables i indesitjables, d’Inés Arrimadas han
esgotat molts dels electors que van convertir la ja excap de l’oposició de la
Generalitat en la líder més votada dels darrers comicis catalans. Crec que el
fet que abandoni al Parlament per marxar al Congrés és una molt bona notícia
per al nostre país, encara que el seu substitut, Carlos Carrizosa, no augura
res de bo.
PP. Enfonsament vertiginós dels populars a
Catalunya, on han obtingut només un escó, fet gens estrany si tenim en compte les
peculiaritats de la seva pintoresca i altiva candidata, l’aristòcrata Cayetana
Álvarez de Toledo, sense cap experiència prèvia en la política catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario