L’ESTRANY PODER D’INICIATIVA PER CATALUNYA

Iniciativa per Catalunya (IC) va ser l’hereva verda, guai i enrotllada de l’històric i autèntic Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en un període en què Rafael Ribó, actual Síndic de Greuges, en va portar el lideratge i en què emergien militants com Joan Saura i Imma Mayol, també parella sentimental. 

Malgrat que es tracta d’una associació que mai ha comptat amb un gran número de votants ni tampoc simpatitzants, i actualment ni tan sols es presenta en solitari a les diferents eleccions, doncs es troba unida al projecte dels Comuns, IC, tant a l’Ajuntament de Barcelona, en què només n’ha quedat fora del govern durant els quatre anys de mandat del convergent Xavier Trias, com en els dos tripartits de la Generalitat de Catalunya, ha comptat amb un enorme poder.

Pel que fa al consistori barceloní, durant els governs de Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, van tenir una important influència polítiques d’IC com Eulàlia Vintró o la ja significada i al seu dia auto-proclamada anti-sistema Imma Mayol, que, malgrat que va caracteritzar-se per la seva condició d’ecosocialista, durant la seva estada a l’Ajuntament, Collserola es va anar omplint de xalets, fins el punt de desaparèixer grans extensions de zona verda en aquest pulmó verd de Barcelona.

Ja amb Ada Colau com a alcaldessa, la tinent d’alcalde d’IC, Janet Sanz (foto), ha tingut una força extraordinària aquests últims quatre anys a Barcelona, malgrat que la majoria de persones que van votar el Comuns ho van fer pel carisma de l’exactivista i moltes d’elles, rarament, coneixen l’existència en el grup dels ecosocialistes, en un període en què els dos últims grans líders que va tenir IC, Joan Herrera i Dolors Camats, es trobaven ja en vies de deixar el primer pla polític català.

Quant a la Generalitat, IC, de la mà del també citat Joan Saura, va estar present en els dos governs tripartits amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, el primer presidit per Pasqual Maragall i el segon per José Montilla. En aquest últim, Saura va ocupar la conselleria clau d’Interior i, per tant, es va fer càrrec dels Mossos d’Esquadra, als qual havia criticat durament quan estava a l’oposició, i va viure jornades molt doloroses com les nevades de març de 2010 o els incendis de la Terra Alta de juliol de 2011, en què hi van morir quatre bombers.