Des d’alguns sectors s’ha comentat que els
partits independentistes s’han equivocat en no proporcionar al socialista
Miquel Iceta (foto) la possibilitat de ser el president del Senat i, fins i
tot, d’altres han assegurat que es tractava d’un clar gest del president
espanyol Pedro Sánchez cap a Catalunya i el sobiranisme. Sincerament, no ho
entenc.
Miquel Iceta sempre s’ha distingit per estar
a la branca més espanyolista del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC),
associació en què va començar a tenir un paper executiu la dècada passada, quan
potser va ser clau perquè José Montilla fos elegit candidat a la presidència de
la Generalitat en detriment de l’històric Pasqual Maragall, que va ser apartat,
crec jo, amb bastantes males arts.
L’actual Secretari General del PSC, quan va
substituir en el càrrec Pere Navarro, que, davant el Procés sobiranista, havia
optat per una actitud equidistant, va apropar-se clarament a les tesis
unionistes i per a la posteritat han quedat les imatges de diferents
impugnacions de decisions preses pel Parlament de Catalunya, acompanyat del
popular Xavier Garcia Albiol i la líder de Ciutadans Inés Arrimadas.
Iceta no va tenir cap impediment per assistir
a algunes manifestacions organitzades a Barcelona per Societat Civil Catalana,
on hi van prendre part un important número de simpatitzants de l’extrema dreta,
i de fer-se selfies amb personatges populars com el mateix Garcia Albiol,
l’exsubdelegat del govern estatal Enric Millo o l’exministra de Sanitat Dolors
Montserrat. En aquelles marxes hi van assistir persones totalment contràries al
moviment LGTBI, al qual pertany el líder del PSC.
Durant la campanya electoral de les eleccions
catalanes de desembre de 2017, les del 155, article al qual els socialistes van
donar suport, Iceta va aparèixer en alguns actes alegrement ballant, malgrat
que llavors ja es trobaven empresonats Oriol Junqueres, Joaquim Forn, Jordi
Cuixart i Jordi Sánchez, presentant-se el líder d’Esquerra Republicana de
Catalunya i el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana a aquells
comicis.
A diferència d’altres militants del PSC, com
l’expresident de la Generalitat José Montilla i els alcaldes de Cornellà de
Llobregat i Sant Joan Despí, respectivament Antonio Balmón i Antoni Poveda,
així com el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, mai ha visitat cap
pres polític, ni tan sols quan es trobaven reclosos a centres penitenciaris
catalans.

No hay comentarios:
Publicar un comentario