No he estat mai un admirador de Sandro Rosell
i considero com a nefast el seu pas per la presidència del FC Barcelona, en què
va portar a terme accions crec que lamentables com la denúncia a l’anterior
directiva encapçalada per Joan Laporta, intentar acabar amb qualsevol rastre de
Johan Cruyff a l’entitat o ser de certa manera decisiu en la marxa de Pep
Guardiola.
Tanmateix, els durs, terribles i injustos
mesos que li han tocat viure a Rosell, que ha estat quasi dos anys en presó
preventiva, primer al centre madrileny de Soto del Real i, més tard, al
penitenciari català de Lledoners, em mereixen tota la meva solidaritat amb l’exmàxim
mandatari barcelonista, que acaba de ser absolt de tots els càrrecs que se li
imputaven.
La jutgessa instructora del cas va ser Carmen
Lamela, qui posteriorment va ser ascendida i la mateixa que va decidir així
mateix empresonar de forma preventiva els independentistes catalans Jordi
Cuixart i Jordi Sánchez, que encara no han pogut recuperar la llibertat. Lamela
va ser igualment a qui Raül Romeva, un dels polítics sobiranistes en règim
penitenciari, també preventivament, va comentar, en el llibre escrit en
presidi, que durant la declaració que li va fer, en cap moment li va mirar els ulls, actitud que es
pot deure probablement a tres raons: excés de timidesa, escassa educació o la
que personalment veig més evident, mala consciència.
Tornant al cas Rosell, de quina manera es
poden compensar 22 mesos de presó a una persona que finalment ha estat
declarada innocent ? com es repararan les lògiques conseqüències psicològiques
provocades per aquesta injusta privació de llibertat ?
A la foto, Sandro Rosell durant el judici.
No hay comentarios:
Publicar un comentario