La frase del títol d’aquest article és
originària del bàndol colpista i feixista que va guanyar la Guerra Civil, que
venia a dir que, mal per mal, era millor
que Espanya fos comunista que no pas estigués dividida. Malauradament, 80 anys
més tard, sembla que les coses han canviat molt poc.
Malgrat que penso que, durant els seus quatre
anys d’alcaldessa de Barcelona, l’exactivista Ada Colau ha està força
domesticada, molt calmada i escassament trencadora, en les últimes eleccions municipals,
algunes associacions polítiques, de manera especial l’encapçalada per
l’exprimer ministre francès Manuel Valls, van dir autèntiques barbaritats
contra la líder de Barcelona en Comú.
Per només uns 5.000 vots de diferència, el
candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’exsocialista Ernest Maragall,
va guanyar els comicis barcelonins per davant de Colau i ara Valls vol atorgar
sense condicions els seus escons a l’alcaldessa, per evitar que un
independentista sigui el nou batlle de la capital catalana, missió que també
s’ha marcat Jaume Collboni, l’alcaldable del Partit dels Socialistes de
Catalunya.
Per tant, l’exalcalde d’Evry, que sembla que
a poc a poc s’ha anat allunyant de Ciutadans, el partit ultra-nacionalista
espanyol que li havia donat suport, ha oblidat sobtadament fets que tant havia
condemnat, com la presència de manters als carrers i places de Barcelona, els
narcopisos del Raval o la inseguretat ciutadana, i prefereix el que ell
considera una extremista que no pas la Ciutat Comtal caigui en mans d’un partit
secessionista.
A la foto, Colau i Maragall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario