Les eleccions municipals del passat 26 de
maig, entre d’altres coses, van ser significatives per el rotund fracàs de les
entitats sorgides arran del moviment conegut com el dels Indignats o del 15 M.
He de reconèixer que, en el més profund de la
crisi, vaig arribar a creure en el corrent que es va alçar de forma pacífica el
15 de maig de 2011, tot i que, des de fa ja bastant de temps, he deixat de
fer-me il·lusions després de continuats desencants. Aleshores vaig pensar que
la situació política, social i econòmica era insostenible i que la ideologia
ultra-liberal, introduïda entre finals de la dècada dels 70 i començaments del
decenni dels 80 del passat segle per polítics com la britànica Margaret
Thatcher i el nord-americà Ronald Reagan, estava a punt de caure.
No obstant, d’una banda, la crisi, no resolta
totalment, va amainar pel que fa a les seves característiques més dures, i,
d’altra banda, l’extrema dreta, amb un discurs més simple, fàcil, directe i
accessible, va guanyar molta part del terreny per atraure els col·lectius més afectats per
la carestia.
Tanmateix, alguns dels protagonistes d’aquell
moviment tenen una gran part de culpa en què s’hagi desinflat de forma clara.
Així, per exemple, hem observat que els quatre anys com a alcaldesses de
Manuela Marchena i Ada Colau, respectivament a Madrid i Barcelona, no han
representat avenços socials significatius en les dues principals ciutats de
l’estat espanyol, mentre el fundador i líder de Podem, Pablo Iglesias, cada cop
més qüestionat, s’ha anat aburgesant i els diferents membres de la CUP, encara
de llarg els més autèntics, insisteixen en la desobediència quan cap dels seus
membres es troba empresonat.
Per acabar aquest article, m’agradaria dir
que lluitar a favor de temes com el canvi climàtic, el reciclatge, la
realització de superilles o l’eliminació
de les centrals nuclears està molt bé i és necessari, però, quan li dius això a
una persona que està a l’atur, no arriba a final de mes o està a punt de ser
desnonada, i no cerques solucions eficaces per evitar-ho, ràpidament marxarà
als braços de la tramposa extrema dreta.
A la foto, la concentració dels Indignats a
la plaça de Catalunya de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario