Quan jo era petit, qui cuinava a les llars eren dones abnegades, anomenades “mestresses de casa”, que podien ser la mare, l’àvia i fins i tot la germana gran. Aquelles dones, a més, havien de rentar la roba, planxar-la, fer els llits i tenir cura dels nens i nenes, mentre que els homes, quan arribaven “fatigats” de l’oficina o la fàbrica, seien ben còmodes per veure, per exemple, un partit de futbol a la tele. Curiosament, la majoria de cuiners mediàtics són homes, el que no deixa de ser tota una contradicció social en aquest i altres països.
Des de fa ja molts anys, a l’estat espanyol en general, i a Catalunya en particular, han aparegut una gran quantitat de cuiners mediàtics, encapçalats per l’inefable Ferran Adrià (foto), el qual rarament deixa de ser notícia algun dia per alguna raó: perquè el seu Bulli ha estat elegit el millor restaurant del món, perquè el mateix establiment ha tancat, perquè és un cuiner creatiu i experimental (quines coses que s’han d’escoltar o llegir), perquè ha fet un espot d’una famosa marca de cerveses o perquè la Documenta Kessel, on s’han exposat les coses més estranyes, decideix un any obrir l’edició amb el famós restaurador català.
Aquests cuiners mediàtics s’han caracteritzat també per oferir a la seva clientela uns plats escassament abundants, cosa que ha creat escola en varis restaurants, molts d’ells a la Barcelona més fashion i esnob, on després d’anar-hi a dinar o a sopar, seria bo apropar-se al bar de la cantonada i demanar-hi un entrepà de llonganissa per poder posar-te alguna cosa consistent a l’estómac.
Però si han triomfat aquesta sèrie de xefs, és perquè alguns col·lectius així ho han volgut, entre els quals cal destacar-hi progres aburgesats, artistes amants del glamur o nous rics amb ganes d’explicar-ho als amics.
És pot considerar art aquesta cuina ? Jo penso que la cuina veritablement artística és aquella que feien les dones a les quals m’he referit en el primer paràgraf d’aquest article.
No hay comentarios:
Publicar un comentario