Recordo quan fa uns anys Salvador Sostres escrivia articles al diari Avui, els quals acostumaven a ser força polèmics i conflictius, cosa estranya en un mitjà de característiques serioses i moderades. Em ve concretament a la memòria un escrit en què deia, més o menys, que el castellà era una llengua cutre perquè és la que parlaven les minyones. Curiosament, Sostres redacta ara els seus articles en una publicació espanyolista, que defensa a ultrança l’idioma castellà i que qüestiona la immersió lingüística a les escoles catalanes, com és El Mundo del Siglo XXI.
Ara Sostres ha estat notícia per un article sobre el comiat de Pep Guardiola del FC Barcelona, en el qual no hi surt gaire ben parat Sandro Rosell, l’actual president de la institució blaugrana. Casualment, l’articulista del Mundo és íntim amic de Joan Laporta, exmàxim mandatari del Barça i conegut “enemic” de Rosell, el qual ha anunciat que presentarà una demanda contra el periodista.
Fa uns mesos, sembla que Sostres va escriure un article molt denigrant sobre les dones i he tingut notícies que altres vegades la diana del seu sarcasme han estat els magribins o els haitians. Precisament, a través d’internet, vaig poder llegir l’escrit en què es referia als habitants del petit país caribeny, un dels més pobres del món i el qual va ser víctima d’un tremend terratrèmol a inicis de l’any 2010. El treball em va semblar demencial, insultant, immoral, repugnant, vomitiu i d’un flagrant mal gust.
Malgrat tot, crec que el Barça s’equivoca denunciant el periodista perquè m’imagino que aquest és una d’aquestes persones que gaudeix plenament quan parlen d’ell, encara que sigui malament. Tinc la sensació que Sostres deu ser un home amb un complex d’inferioritat notori i que no devia tenir precisament una infància i una adolescència massa fàcils, durant les quals devia cridar molt l’atenció, aspecte que el continua caracteritzant ja d’adult.
No hay comentarios:
Publicar un comentario