Ja va succeir el juliol i ha tornat a passar ara el setembre: la Generalitat de Catalunya ha deixat de pagar hospitals, escoles i centres socials concertats, segons la seva opinió, per manca de liquiditat.
Com ja va sent habitual, l’excusa del govern català ha estat una vegada més el fet que l’administració central li deu diners, els quals haurien de servir per subvencionar aquest tipus d’entitats. Sóc conscient que el govern espanyol no sembla ser just amb Catalunya, i també que probablement es va estirar més el braç que la màniga durant la tempestuosa era del Tripartit, però m’imagino que hi ha d’haver moltes solucions per pal·liar aquests problemes només posant-hi una mica d’imaginació i voluntat.
Ja he comparat alguna vegada en aquest bloc el victimisme de la política catalana amb aquell que durant tants anys hi va tenir lloc al FC Barcelona. Segurament era cert que el Barça patia moltes injustícies arbitrals i federatives, sobretot durant el franquisme, però no tots els mals de la institució blaugrana tenien caràcter extern, doncs també hi havia problemàtiques de caire intern. El mateix exactament es pot dir actualment de la Generalitat.
Molt greu particularment em sembla el tema de les entitats socials concertades i amb això s’ha d’anar molt en compte. Es tracta de societats que treballen per a gent molt necessitada, com poden ser per exemple infants i adolescents amb dificultats, malalts crònics o ancians sense recursos. A més, aquestes tasques les porten a terme persones que disposen d’un sou més aviat minso i escàs.
Si és veritat que la Generalitat no compta amb suficient liquiditat per pagar a aquestes entitats, una solució seria no tramitar la totalitat de les nòmines del president, els consellers i els alts càrrecs de l’administració catalana fins a trobar els diners necessaris. Ells poden viure alguns mesos sense cobrar, mentre que molts treballadors socials tenen series dificultats per arribar a final de mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario