EL JOCS DELS DISBARATS

Ha passat gairebé sempre, però els últims anys les opinions d’alguns polítics s’han convertit més que mai en una espècie de joc dels disbarats.

Molts han estat, des de que es va instaurar la democràcia a Espanya, els anomenats “hooligans” de la política, entre els quals podríem assenyalar, per ordre alfabètic, Ángel Acebes (PP), Esperanza Aguirre (PP), Javier Álvarez Cascos (PP), Xabier Arzalluz (PNB), José Bono (PSOE), Rosa Díez (UPD), Alfonso Guerra (PSOE), Alberto Hormaechea (PP), Jon Idígoras (HB), Jaime Mayor Oreja (PP), Pedro Pacheco (PA), Juan Carlos Rodríguez Ibarra (PSOE), Ramón Luis Valcárcel (PP) o Eduardo Zaplana (PP), sense oblidar representants de la política catalana, que ja fa temps va deixar de ser un oasi, com Josep Lluís Carod Rovira (ERC), Àngel Colom (ERC), Alfons López Tena (SI), Felip Puig (CIU) o Alejo Vidal Quadras (PP).

No obstant, crec que cap dels personatges que he significat en l’anterior paràgraf, potser amb les excepcions de Guerra i Vidal Quadras, ha dit una barbaritat tan gran com la que va deixar anar la setmana passada l’expresident socialista d’Extremadura Guillermo Fernández Vara (foto). Si fa no fa, aquest senyor va comentar que si Catalunya s’independitzés, hauria de tornar els immigrants extremenys, als quals a més va considerar “segrestats”.

Si Catalunya, sobretot durant la dècada dels 60 del segle XX, va rebre molts immigrants procedents d’Extremadura, com d’Andalusia, Galícia o Múrcia, va ser perquè aquelles persones volien trobar una feina, benestar per a les seves famílies o un millor nivell de vida que a la seves regions els cacics extremenys no els hi donaven. No hi ha dubte que aquells immigrants, la majoria d’ells molt ben integrats al país, van col·laborar de forma evident en el progrés i la prosperitat de Catalunya, moltes vegades amb la realització de les feines més dures.

Tanmateix, si ara arribés a la terra un marcià pensaria, tal com ho explica Fernández Vara, que uns catalans van anar a Extremadura, ben armats i amb xarxes, a la recerca d’esclaus natius, els quals habiten en camps de concentració establerts a Catalunya des de fa cinc dècades. En resum, penós i irresponsable.