L’ESCÀNDOL LANCE ARMSTRONG

Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, l’exciclista nord-americà Lance Armstrong, vencedor de set Tours de França consecutius des del 1999 fins el 2005, serà acusat oficialment d’haver-se dopat i la Unió Ciclista Internacional li retirarà les set victòries que va aconseguir a París, les quals segurament restarien desertes al palmarès de la Grand Boucle.

El ciclisme no és l’únic esport en què el dopatge ha estat present durant molts anys, doncs també ha afectat de forma seriosa altres disciplines com l’Atletisme, però sens dubte ha estat l’activitat més complexa en aquest sentit, amb casos tan conflictius, en algun cas força polèmics perquè no semblaven massa evidents, com els d’Ivan Basso, Alberto Contador, Floyd Landis, el desaparegut Marco Pantani, Michael Rasmusen, Jan Ullrich o Alejandro Valverde, sense oblidar l’escàndol Festina, quan comptava amb homes com Richard Virenque o Alex Zülle, durant el Tour de 1998, o l’afer Port, amb el metge Eufemiano Fuentes i l’exdirector esportiu de l’ONCE Manolo Sáiz al capdavant. 

Ara ha tingut lloc el molt probable dopatge del campeoníssim ciclista texà Armstrong, que va guanyar les seves set rondes franceses després de superar un càncer. No es aquesta extraordinària recuperació que va tenir el nord-americà allò que em va fer dubtar sobre el seu espectacular rendiment, sinó que al llarg de la temporada només brillés durant el Tour. Hem de tenir en compte que altres grans campions com Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault o Miguel Induráin triomfaven en altres proves, a part  de la Grand Boucle, i que tots ells van ser capaços, per exemple, de guanyar Tour i Giro el mateix any.

Tanmateix, per acabar aquest article, vull dir que els ciclistes em semblen els més innocents, o els menys culpables, d’aquesta trista història. Gaudim molt quan aquests esportistes escalen muntanyes que a nosaltres ens costarien fins i tot pujar en cotxe. Llavors, no ens estrany que després passi el que passi.