Tinc la fortuna de comptar amb una feina, encara que ja m’han abaixat el sou diverses vegades, de no haver estat desnonat de cap llar i de poder arribar a final de mes. Així i tot, quan veig per televisió els actes de la campanya electoral, siguin del partit que siguin, opto per canviar de canal o directament apagar l’aparell, debut al malestar que em provoquen aquests esdeveniments.
Si a mi em passa això, no se que pot arribar a ser per a una persona que ha perdut el treball, que han obligat a marxar de casa seva, que compta amb una feina precària, que treballa a l’economia submergida, que no arriba a final de mes, que ha hagut de tornar a casa dels pares, que ha de demanar ajut a una ONG o vàries d’aquestes circumstàncies a la vegada. M’imagino que el sentiment de ràbia i impotència deu ser immens.
No entenc, amb els gravíssims problemes que té actualment Catalunya, com els diferents partits polítics es poden gastar un munt de diners en propaganda electoral i els seus líders anar amb un somriure perenne per tots els mítings i trobades. Penso honestament, almenys pel que fa en els temps presidits per crisis econòmiques com l’actual, que les campanyes electorals s’haurien de prohibir.
A més a més, que importa el que ens diuen els polítics si després, molt probablement, hauran de fer el que els ordenin Angela Merkel, la Comunitat Europea, el Banc Europeu, els Estats Units, la Xina, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç, els principals bancs o les diferents multinacionals ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario