LA BARBÀRIE ÉS CONDEMNABLE, SIGUI ON SIGUI

Hi ha uns sectors de la societat, sobretot els formats pels progres, als quals els hi encanta, i amb raó, condemnar les atrocitats comeses per les potències occidentals, sobretot quan es tracta dels Estats Units, però en canvi el silenci és el més habitual quan la barbàrie la protagonitza un col·lectiu d’un estat del Tercer Món.  

Amb un gran sentit de la justícia per exemple s’han criticat i condemnat fets com la Guerra de l’Iraq o les condicions lamentables i incivilitzades en què es troben els reus a la presó nord-americana de Guantánamo, però pel contrari poques vegades escolto manifestacions en aquest sentit quan, posem per cas, les dones no tenen cap dret a l’Afganistan governat pels talibans o una nena és lapidada a Somàlia després de ser violada per un adult que només rep una pena de presó.

L’últim capítol el tenim en la bàrbara agressió d’un talibà a una adolescent anomenada Malala (foto) al Pakistan. La raó de l’atac va ser perquè Malala defensava l’educació de les nenes a la zona, cosa que els radicals prohibeixen. Afortunadament, la noia ha sobreviscut a l’agressió després de ser intervinguda quirúrgicament a la ciutat britànica de Birmingham. Tanmateix, malgrat tractar-se d’un fet terrible i vergonyós, a penes he sentit a cap progre realitzar un comentari sobre el tema.