Fa ja uns dies, va començar un acte que mai
hauria d’haver-se celebrat, el judici al Tribunal Suprem contra
l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueres;
l’expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell; els anteriors consellers
Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell
Borràs, Carles Mundó i Santi Vila i els activistes Jordi Cuixart, president
d’Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, exmàxim responsable de l’Assemblea Nacional
Catalana.
Després de llegir unes declaracions, des de
l’exili de Glasgow, de l’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí, en què va
comentar que la Generalitat va anar de farol abans de la DUI del 27 d’octubre
de 2017, hem pogut escoltar, per part d’alguns dels polítics jutjats, que
aquell acte del Parlament, que va originar la imposició, per part del govern
espanyol encapçalat per Mariano Rajoy, de l’article 155, no es va fer mai
efectiva i que només va ser, si fa no fa, una decisió simbòlica.
Soc conscient que aquestes persones porten
més d’un any d’injusta i incomprensible presó preventiva i que, evidentment, aquesta
llarga privació de llibertat, forçosament, ha hagut de passar factura en els
seus estats psicològics. Per tant, en el meu ànim, res més lluny ara que
efectuar alguna crítica sobre els processats, la qual cosa em semblaria molt
inapropiat davant les actuals circumstàncies.
Tanmateix, tota aquella gent que s’ha
manifestat durant les diades nacionals de l’Onze de Setembre, que va protestar
davant la seu d’Economia el 20 de setembre de 2017, que va votar i va ser
víctima de la violència en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i que va
sortir al carrer novament dos dies més tard, mereix que tot hagi estat només
simbòlic ?
Potser si el govern de Carles Puigdemont
hagués estat sincer i hagués explicat les dificultats que comportava realitzar
una DUI efectiva, el poble ho hauria comprés.
A la foto, una imatge del referèndum de l’1
d’octubre de 2017.
No hay comentarios:
Publicar un comentario