Per començar aquest article, vull deixar ben
clares dues coses: la primera, que soc favorable a les mesures per protegir el
medi ambient, sempre i quan no siguin directrius absurdes com algunes que ha
portat a terme l’Ajuntament de Barcelona.
La segona, que també em preocupen els afectes
que pot tenir el canvi climàtic, tot i que de vegades penso que, d’una banda,
aquest potser no és tan exagerat i alarmant com alguns experts indiquen,
consideració que no treu que s’hagin de prendre ja mesures urgents, i, d’altra
banda, que el fenomen probablement sigui més causa d’un cicle que estem
experimentant, com d’altres que han hagut al llarg de la història, que no pas per l’actuació de l’ésser humà, això si,
alguns cops demencial.
Tanmateix, sempre ens havien explicat els
efectes del canvi climàtic com una època en què les temperatures ascendirien
vertiginosament, en la qual la sequera seria extrema i en què la desertització
pujaria de latitud i arribaria al sud del continent europeu.
No obstant, el passat 2018, almenys a
Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, va ser un any extremadament plujós,
evident en mesos tradicionalment secs com el juliol i que fins i tot va batre
rècords històrics, en un període en què alguns analistes van comentar que eren
les conseqüències evidents del canvi climàtic. En què quedem ?
A la foto, una imatge de desgel a l’oceà
Àrtic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario