Fa uns dies, Inés Arrimadas, la líder de
Ciutadans (C’s) a Catalunya i cap de l’oposició de la Generalitat, va anunciar
que deixarà el Parlament i es presentarà com a cap de llista de la
circumscripció de Barcelona en les pròximes eleccions generals del 28 d’abril.
Encara que el substitut/a pot encara
empitjorar més les coses, crec que la marxa d’Arrimadas de la política
catalana és una molt bona notícia per al país, i no ho penso així perquè no
m’agradi la seva ideologia, de dretes i de nacionalisme espanyolista, només faltaria,
sinó perquè crec sincerament que ja s’havia convertit en un personatge tòxic.
La senyora Arrimadas i els altres diputats i
diputades que té C’s al Parlament, sense conformar-se amb els numerets que
constantment han muntat a l’hemicicle català, últimament els han portat a
diferents poblacions de la geografia catalana, com han estat els casos de Vic,
Canet de Mar, Tortosa, Torroella de Montgrí i Amer.
Particularment sensibles han estat els exemples
de les localitats gironines del Baix Empordà i de la Selva, ja que la primera
és de la qual és natural l’exconsellera Dolors Bassa, actualment empresonada, i
la segona la de l’expresident Carles Puigdemont, que es troba exiliat a la
ciutat flamenca de Waterloo.
Arrimadas i el seu seguici poden pensar que
tant Puigdemont com Bassa són persones que mereixen la seva conjuntura actual,
però han pensat en algun moment que, tant a Torroella de Montgrí com a Amer, hi
poden haver familiars (Bassa té una mare nonagenària), amistats o veïns que ho
puguin estar passant molt malament i que no han comés cap falta ni cap delicte
?
L’última ocurrència de Doña Inés i els seus
amiguets ha estat anar a Waterloo per recordar-li a Puigdemont que la república
no existeix. Trist i patètic.
Bon vent i barca nova.
No hay comentarios:
Publicar un comentario