Encara que jo sempre vaig estar en contra de les
crítiques independentistes que al seu dia va rebre Pablo Iglesias, doncs crec
que no ens podem enfrontar als pocs aliats, per molt petits que aquests siguin, que
tenim a l’estat espanyol, mai m’he acabat de creure el líder de Podem, que en
alguns punts sempre m’ha recordat el Felipe González dels llunyans temps de la
transició.
El passat dissabte, el fundador i líder del
partit Podem, que tornarà a encapçalar aquesta associació en les pròximes
eleccions generals del 28 d’abril, va reaparèixer en un míting a Madrid,
després de molts mesos en què semblava totalment desaparegut del primer pla
polític, tot i que s’ha de reconèixer que és pare de bessons i que, tinc entès,
comptava amb un permís de paternitat.
Jo entenc que en la transició de Podem, de
ser un partit pràcticament anti-sistema (va sorgir del moviment del 15 de Maig)
a convertir-se en una formació plenament parlamentària, s’hagin realitzat actes
de pragmatisme com, per exemple, renegar de la seva ascendència de la Veneçuela
chavista o de no pronunciar-se clarament a favor d’un referèndum
d’independència a Catalunya.
Tanmateix, on estaven Iglesias i Podem durant
la manifestació independentista celebrada a Madrid el passat 16 de març, on si
hi van prendre part algunes entitats espanyoles ? El pragmatisme no permet al
líder madrileny, tal com ha fet altres vegades, com en la reunió del passat
dissabte, denunciar una penso que increïble, injusta i inversemblant presó preventiva
de nou polítics i activistes catalans ?
A la foto, Pablo Iglesias acompanyat d’Irene
Montero, la seva companya sentimental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario